Transfigurar-me

DIUMENGE II de QUARESMA

5 febrer 2018

Què em demana Déu a mi, ara, perquè la meva vida es pugui renovar: a nivell personal, familiar, laboral,  comunitari...? 

El seguiment de Jesús és per a persones esforçades, per als qui no es conformen amb "anar fent". La conversió que ens suggereix el relat del mont Tabor, és una transformació de tota la persona. I cadascú sap quins aspectes seus cal "transfigurar", per arribar a ser més plenament evangèlics. 

Pot ser el nostre egoisme, el nostre mal humor habitual, el nostre pessimisme i manca d'esperança, no estimar prou, la nostra mandra o covardia, conformar-se amb la mediocritat de vida... Cadascú s'ho sap. 

Però ens hem d'esforçar, perquè "la inèrcia sempre perd": abandonar-se sempre porta al fracàs més absolut. L'únic que cal és fer-ho amb confiança. 

Els deixebles veuen un Jesús nou i fascinant. Jesús sempre ha estat així. El que passa és que no se n'havien adonat perquè el miraven amb una mirada superficial, poc penetrant, massa humana. Ara, en contacte amb el núvol, que és el signe de la presència de Déu, els ha afinat la vista i descobreixen en Jesús una bellesa i una plenitud que ignoraven totalment. 

Aquesta experiència també la podem fer nosaltres a un altre nivell. Déu ens ha posat al costat persones meravelloses. Però sovint la nostra mirada és curta i rutinària. No som capaços de descobrir el tresor que posseïm. Només ens n'adonem de veritat quan ja se n'han anat d'aquest món.  

La pregària sincera ens afina la vista i ens fa veure les coses i les persones amb una llum nova. Aquesta llum no falseja la realitat, sinó que en fa descobrir aspectes vertaders que se'ns escapen, si sols la mirem amb ulls humans.