DIUMENGE I DE QUARESMA
5 març 2017
Els cristians de la primera generació es van interessar molt aviat per les «temptacions» de Jesús. No volien oblidar el tipus de conflictes i lluites que va haver de superar per mantenir-se fidel a Déu. Els ajudava a no desviar-se de la seva única tasca: construir un món més humà seguint els passos de Jesús.
El relat és colpidor. Al «desert» es pot escoltar la veu de Déu, però es pot sentir també l'atracció de forces fosques que ens allunyen d'ell. El «diable» tempta Jesús emprant la Paraula de Déu i recolzant-se en salms que es resen a Israel. Fins a l'interior de la religió es pot amagar la temptació de distanciament de Déu.
A la primera temptació, Jesús es resisteix a utilitzar Déu per «convertir» les pedres en pa. El primer que necessita una persona és menjar, però «no sols de pa viu l'home». L'anhel de l'ésser humà no s'apaga alimentant el seu cos. Necessita molt més.
A la part alta del temple, el diable li suggereix buscar a Déu seguretat. Podrà viure tranquil, «sostingut per les seves mans» i caminar sense entrebancs ni riscos de cap tipus. Jesús reacciona: «No temptis el Senyor, el teu Déu».
L'última escena és impressionant. Jesús està mirant el món des d'una muntanya alta. Als seus peus se li presenten «tots els regnes» amb els seus conflictes, guerres i injustícies. Aquí vol ell introduir el regne de la pau i la justícia de Déu. El diable, per contra, li ofereix poder i esplendor si l’adora.
La reacció de Jesús és immediata: «Al Senyor, el teu Déu, dóna culte». El món no s'humanitza amb la força del poder. Precisament, per alliberar de la misèria, de la fam i de la mort als qui no tenen pa, hem de despertar la fam de justícia i d'amor en el nostre món deshumanitzat dels satisfets.
És diabòlic organitzar la religió com un sistema de creences i pràctiques que donen seguretat. No es construeix un món més humà refugiant-se cadascú en la seva pròpia religió. Cal assumir de vegades compromisos arriscats, confiant en Déu com Jesús.
