Pescador d’homes

DIUMENGE V DURANT L’ANY

10 de febrer 2019

Som en aquesta terra només per una cosa: per deixar-hi l'empremta de la bondat de Déu, de qui en som imatge. Això vol dir ser «pescadors d'homes».

A l'evangeli, la mar té sempre un sentit simbòlic profund. És el símbol de la perdició, de la tenebra, del mal. La gent de la nostra època potser ja no ho veu així. Però estar en mig del mar, sol, envoltat d'aigua per tot arreu, encara segueix sent una experiència impressionant.

El mar impressiona. I el «mar» de la vida també. Perquè en el món també hi ha mal, també ens hi sentim sols, també tenim pors.

Ser «pescadors d'homes», significa que nosaltres som cridats a ser missatgers de la Bona Nova de Jesús, en mig d'aquest «mar» que és el nostre món.

És a dir, som cridats a eliminar del nostre entorn tot allò que és destructor de la persona humana: foscor, desesperança, soledat, tristesa ...

¡Que en seria de diferent la nostra vida i el nostre món, si tots ens esforcéssim de veritat per dur a terme aquesta tasca que ens encomana Jesús, si poguéssim deixar pertot arreu l'empremta de la bondat de Déu! D'un Déu que tot ho vol omplir de llum, d'esperança, d'amistat, d'alegria ...

Jesús va curar molts malalts

DIUMENGE V de DURANT L’ANY

4 febrer 2018

Jesús guareix i és el que l’hi veuen fer els primers deixebles que va escollir. Aprenen d’ell a fer de  pescadors d’homes. Aprenen de Jesús a lluitar contra els mals del món. Guareix cadascú segons la seves necessitats: a la sogra de Pere li dona la mà i la incorpora a la societat, de tal manera que ella, que estava al llit paralitzada, pot fer quelcom que doni sentit a la seva vida: servir; és aleshores quan la vida pren sentit perquè pot fer, des d’aquell moment, una acció significativa.

Al capvespre, quan la llei del dissabte ja s’havia acabat i era permès desplaçar-se, llavors li porten malalts i endimoniats, víctimes del mal. Amb molt poques paraules l’evangelista ens diu la tasca de Jesús que fa present el Regne, i porta un alliberament total.

L’evangeli parla que li portaren tots els malalts. Hi ha una voluntat de fer veure que la seva tasca és per a tothom. El Senyor «conforta els cors desfets i embena les ferides» com llegim al salm. Aquesta és la tasca que ara també hem de fer i aprendre de Jesús, com els primers apòstols. ¿Som capaços de donar la mà o dir una paraula de consol, de coratge, als qui tenen el cor desfet? Per ser instruments de Jesús cal fer-se propers, amb afecte, desinteressadament, amablement, amb aquell to de veu que transmet respecte, amor.

Vosaltres sou la llum del món

DIUMENGE V DURANT L’ANY

5 febrer 2017

Tots cerquem, evidentment, la pau interior, la joia de viure, la felicitat de cada dia. Però això no és tan  fàcil d'aconseguir. Vivim una època d'inseguretat, en què no sempre tenim clar el nostre futur, i això ens pot crear angoixes. I sovint, perquè anem estressats, tenim problemes de relació amb els altres. 

Tot això produeix "ferides interiors". Hi ha dies que, sense saber ben bé per què, estem tristos i desanimats, sense gaire esperança. Té solució això? 

Quan passem dificultats tenim una tendència: tancar-nos en nosaltres mateixos, desentendre'ns dels altres, perquè pensem que ja en tenim prou amb els nostres propis problemes i sofriments .. 

La saviesa de la Bíblia ens fa veure que el camí de curació ha de ser l'invers: obrir-nos als altres, ajudar-los, estimar-los, donar-los la mà. "Llavors -ens dirà Isaïes- esclatarà en la teva vida una llum com la del matí i es tancaran a l'instant les teves ferides".

Pescadors d’homes

Som en aquesta terra només per una cosa: per deixar-hi l'empremta de la bondat de Déu, de qui en som imatge. Això vol dir ser «pescadors d'homes».

A l'evangeli, la mar té sempre un sentit simbòlic profund. És el símbol de la perdició, de la tenebra, del mal. La gent de la nostra època potser ja no ho veu així. Però estar en mig del mar, sol, envoltat d'aigua per tot arreu, encara segueix sent una experiència impressionant.

El mar impressiona. I el «mar» de la vida també. Perquè en el món també hi ha mal, també ens hi sentim sols, també tenim pors.

Ser «pescadors d'homes», significa que nosaltres som cridats a ser missatgers de la Bona Nova de Jesús, en mig d'aquest «mar» que és el nostre món.

És a dir, som cridats a eliminar del nostre entorn tot allò que és destructor de la persona humana: foscor, desesperança, soledat, tristesa ...

¡Que en seria de diferent la nostra vida i el nostre món, si tots ens esforcéssim de veritat per dur a terme aquesta tasca que ens encomana Jesús, si poguéssim deixar pertot arreu l'empremta de la bondat de Déu!
D'un Déu que tot ho vol omplir de llum, d'esperança, d'amistat, d'alegria ...

Pescadors d’homes

Som en aquesta terra només per una cosa: per deixar-hi l'empremta de la bondat de Déu, de qui en som imatge. Això vol dir ser «pescadors d'homes».

A l'evangeli, la mar té sempre un sentit simbòlic profund. És el símbol de la perdició, de la tenebra, del mal. La gent de la nostra època potser ja no ho veu així. Però estar en mig del mar, sol, envoltat d'aigua per tot arreu, encara segueix sent una experiència impressionant.

El mar impressiona. I el «mar» de la vida també. Perquè en el món també hi ha mal, també ens hi sentim sols, també tenim pors.

Ser «pescadors d'homes», significa que nosaltres som cridats a ser missatgers de la Bona Nova de Jesús, en mig d'aquest «mar» que és el nostre món.

És a dir, som cridats a eliminar del nostre entorn tot allò que és destructor de la persona humana: foscor, desesperança, soledat, tristesa ...

¡Que en seria de diferent la nostra vida i el nostre món, si tots ens esforcéssim de veritat per dur a terme aquesta tasca que ens encomana Jesús, si poguéssim deixar pertot arreu l'empremta de la bondat de Déu!
D'un Déu que tot ho vol omplir de llum, d'esperança, d'amistat, d'alegria ...

Lectures del proper diumenge

DIUMENGE I DE QUARESMA

• Deuteronomi 26,4-10: Professió de fe del poble escollit.
• Romans 10,8-13: Professió de fe del qui creu en Jesucrist.
• Lluc 4,1-13: L’Esperit el conduïa pel desert i era temptat.

EL GOLFISTA HONRAT

Si sou tan inexperts en el golf com jo, us sorprendreu. El golf és l'esport en el que es fan més trampes, perquè no hi ha cap àrbitre que obligui a respectar les regles. Cada jugador ha de decidir les seves pròpies puntuacions i penalitzacions. El golf permet, doncs, posar de manifest l'honradesa del que el practica.

A la pel·lícula La llegenda de Bagger Vance, estrenada l’any 2000, el protagonista, un golfista professional, intenta recuperar l’alt nivell que havia tingut. Quan és a prop d'aconseguir-ho, comet un error i la pilota li va al bosc. Per a aclarir el camí, mou una branqueta i la pilota li roda cap al costat. Segons les regles del joc, això ha de constar com un cop. En aquell moment de la partida el protagonista ha adquirit avantatge i té l’oportunitat, si no compta el cop, de guanyar i recobrar la glòria que havia perdut.

Pot semblar injust i absurd ser sancionat per un moviment fortuït de la pilota, però són les regles del joc. El seu jove ajudant li suplica que no faci cas del moviment de la bola: "Ha estat un accident, i en tot cas és una regla estúpida. A més, si no el compta, ningú no ho sabrà". El protagonista es gira i li diu decidit: "Jo sí. I tu també". I anota el cop.

La pel·lícula és basada en una història real, la del golfista professional Bobby Jones, que l'any 1935 va perdre una oportunitat de recuperar la glòria perduda per voler ser honrat. Es va convertir en un gran exemple de l'ideal romàntic de l'esport.

És un ideal romàntic que ens l'hauríem d'aplicar com a persones i encara més com a cristians.

Recordem la dita de Jesús: "La veritat us farà lliures". Qui fa trampes no és lliure. Demostra que no té prou valor per acceptar la realitat. La manipula, perquè està dominat per forces que no controla.

Jesús ens posa en el camí de la veritat, que és el camí de la llibertat. Ho sabem nosaltres i ho sap Déu. N’hi ha prou..

Joan Ferrés Prats

El vídeo

L'Autor i la Frase

La fortalesa, en el context de la civilització grega, es refereix a la força d'ànim per fer front a les adversitats de la vida, però, però no tant sols per fer front als enemics exteriors, sinó també per contra els enemics interiors.
.

Francesc Torralba

Agenda

DIMECRES DE CENDRA

Dimecres, 10 de febrer, en l’eucaristia de les 7 del vespre, s’imposarà la Cendra com a inici de la quaresma.

VIA CRUCIS

Els divendres de quaresma a 2/4 de 7 de la tarda farem el Via Crucis per l’interior de l’església.

SANTORAL

Dijous, 11 de febrer, en l’eucaristia de les 7 del vespre, celebrarem la Mare de Déu de Lourdes. I el divendres 12, Santa Eulàlia, Festa Major a Roquetes.

COL·LECTA MANS UNIDES

El 13 i 14 de febrer, per projectes de Guatemala, Colòmbia i Mauritània.

RECÉS DE QUARESMA

A Castellet, dissabte 13 de febrer, de 10:30 a 13:30

JORNADES EUCARÍSTIQUES A LA PROVIDÈNCIA

El diumenge 14 de febrer a les 11 del matí s'exposarà el Santíssim a l'Església del Monestir de la Divina Providència. Els dies 15 i 16 de febrer a les 7 de la tarda, es resarà el Rosari i Trisagi. Tot seguit reserva del Santíssim.

Què és ser cristià

Posar-se davant del Déu viu en la pregària posa a la llum una actitud humana tota ella plena d'amor, de perdó, d'esperança, que es reconcilia amb tota la realitat i amb els altres, siguin com siguin, sense amargor ni condemna sinó amb comunió. Es l'actitud del que desitja la vida veritable, la busca una i altra vegada, que es defineix no pel que té o pel que pot ensenyar sinó perla vida d’amori de llibertat que busca constantment.

Comporta també la plena reconciliació amb un mateix, amb les pròpies possibilitat i les pròpies limitacions, errors i pecats, sense negar-los; però aquest reconeixement no aboca a la desesperació perquè l'home se sap estimat i perdonat, sinó que aboca a l'agrament del perdó, i a una renovada recerca de la vida veritable.

Mn. Gaspar Mora

____________
imatge de portada extreta de pixbay