La lepra desaparegué i quedà pur

DIUMENGE VI de DURANT L’ANY

11 febrer 2018

Hem de remarcar l’actitud del leprós de l’evangeli, que vol trencar la barrera de l’exclusió apropant-se a  Jesús, quan tenia prohibit per la llei apropar-s’hi. S’agenolla i li suplica: «Si voleu, em podeu purificar». En aquest context pot ser interessant fer una reflexió sobre la qualitat de les lleis; perquè no necessàriament una prescripció socialment legal pot ser justa. En el leprós hi veiem una actitud humil (s’agenolla), reconeix la potestat de Jesús, manifesta la seva fe en Jesús. No mira d’exigir, sinó de proposar. Jesús, tocant el malalt, s’arrisca a ser també un exclòs, i fa caure la barrera de l’exclusió perquè el malalt visqui l’encarnació de l’amor. Un sentiment ha estat el motor d’aquest acció: la compassió. 

Hi ha qui, comentant el terme compassió, hi afegeix el sentiment de tendresa, propi d’una sensibilitat materna; per tant el que Jesús va sentir és semblant al que una mare pot sentir pel seu fill, o també podem dir, el que sent el Pare que viu amb entranyes de misericòrdia. Així doncs, els quatre primers deixebles van aprenent de Jesús com és la missió de Jesús d’anunciar el Regne de Déu. I també a les nostres comunitats aprenem de Jesús com fer possible incloure aquells que per diferents circumstàncies viuen molt allunyats de nosaltres. Hi ha temes que, en aquest relat, poden servir per a la reflexió tant comunitària com personal, per exemple, quan diu que Jesús el «tocà amb la mà». Veurem al llarg de l’evangeli com Jesús toca leprosos, sords, cecs, dones... difunts. Ell també és tocat. Tocar indica fer-se molt proper. Per a ell, l’amor està per sobre de les lleis religioses, socials i morals; guarint, donant, per tant, la possibilitat d’entrar en el cercle dels sans, demostra que no hi ha ningú marginat per Déu, sinó que és estimat per Déu. ¿La comunitat com es fa propera als qui són assenyalats per la seva condició? ¿Com transmetre la compassió de Déu? 

Potser ara, just abans de començar la Quaresma, caldria veure com comunitàriament posem en pràctica allò que procurava fer Pau quan ens diu: «Amb tot procuro adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres». Acollir i acceptar tothom encara que en la seva vida hagin estat assenyalats com a leprosos. És important tenir ben present i no perdre mai de vista que Pau això ho deia «perquè se salvin».

Jesús entra en contacte amb el leprós pel mateix: salvar-lo. I la missió de la comunitat és també salvar-nos, respectant-nos i acollint-nos.