Mauricio Papini és un neurobiòleg argentí
que investiga amb ratolins de laboratori sobre la frustració i n’extreu
conclusions per a l’experiència humana. Una de les conclusions a les que ha
arribat té a veure amb el sentit que des de la fe cristiana donem als problemes
del dolor, del patiment, de la pèrdua.
Papini ha descobert que l’experiència de
la frustració és útil als ratolins i als mamífers perquè aprenguin a adaptar-se
als entrebancs que els depara la vida, als sentiments de pèrdua, a les
situacions de dolor a les que tot ésser viu s’ha d’enfrontar. És gràcies a les
experiències de frustració que desenvolupen unes actituds de superació.
Papini va col·locar a les gàbies dels
ratolins un ansiolític antidepressiu addictiu. D’entrada els ratolins ni el
provaven. Però quan se’ls sotmetia a una situació de frustració (per exemple,
els donava reiteradament aigua amb sacarina i de sobte els en deixava de
donar), començaven a prendre l’ansiolític àvidament per compensar la
frustració. Passat un temps, però, deixaven de prendre’n i començaven a
sobreposar-se, a superar l’adversitat sense ajuts externs.
El científic conclou que els ratolins i
els mamífers sotmesos a situacions de dolor i frustració es poden acabar
sobreposant a l’adversitat, poden aprendre a suportar el dolor, poden crear
mecanismes de resiliència, de superació. Desenvolupen la capacitat de convertir
les adversitats no en un motiu d’autodestrucció, sinó en una oportunitat per al
creixement, per a l’enfortiment, per a la millora.
Fins i tot l’estudi del comportament
animal ens pot ajudar, doncs, en aquest temps de Quaresma, a comprendre el
valor evangèlic del dolor. Ens recorda el valor de la creu, entesa com una
oportunitat per al creixement, assumint la voluntat del Pare.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada