L’escriptor francès Charles Péguy va explicar la història d'un home de l’Edat Mitjana que es dirigia a peu a Chartres i va trobar en el seu camí un treballador que exercia el més dur dels oficis: picapedrer.
- Visc com un gos –li va dir-. Exposat a la pluja, al vent, a la gelada, al sol. Faig un treball penós per quatre cèntims. La meva vida no mereix el nom de vida.
Una mica més lluny, va trobar amb un altre picapedrer que tenia una actitud ben diferent.
- És un treball dur –li va dir-, és veritat, però almenys és un treball. Em permet alimentar la meva dona i els meus fills. A més, estic a l'aire lliure, veig passar la gent. No em queixo. Hi ha situacions pitjors.
Una mica més endavant es va creuar amb un tercer picapedrer que, mirant-lo als ulls amb il·lusió, li va dir:
- Jo estic construint una catedral!
Trobo que és una història meravellosa, amb un regust molt i molt cristià. I, per altra banda, és una història molt adient de cara a l’inici d’un nou any. Sovint ens preguntem, en iniciar un any nou, què hem de fer que no fèiem abans. Potser n’hi hauria prou a preguntar-nos amb quina actitud hauríem de fer el que ja venim fent. De vegades l’important no és el que fem, sinó el perquè ho fem, el sentit que donem a allò que fem.
La nostra vida canvia de manera radical quan som capaços de donar un sentit nou al que ens toca viure. I la fe ens permet donar-lo. Gràcies a la fe interpretem el que som, el que fem i el que ens passa com a part d’un pla de Déu que és el nostre Pare. A l’inici d’un nou any aquest sentit, aquest perquè, ens pot ajudar a afrontar qualsevol cosa que ens passi.
- Visc com un gos –li va dir-. Exposat a la pluja, al vent, a la gelada, al sol. Faig un treball penós per quatre cèntims. La meva vida no mereix el nom de vida.
Una mica més lluny, va trobar amb un altre picapedrer que tenia una actitud ben diferent.
- És un treball dur –li va dir-, és veritat, però almenys és un treball. Em permet alimentar la meva dona i els meus fills. A més, estic a l'aire lliure, veig passar la gent. No em queixo. Hi ha situacions pitjors.
Una mica més endavant es va creuar amb un tercer picapedrer que, mirant-lo als ulls amb il·lusió, li va dir:
- Jo estic construint una catedral!
Trobo que és una història meravellosa, amb un regust molt i molt cristià. I, per altra banda, és una història molt adient de cara a l’inici d’un nou any. Sovint ens preguntem, en iniciar un any nou, què hem de fer que no fèiem abans. Potser n’hi hauria prou a preguntar-nos amb quina actitud hauríem de fer el que ja venim fent. De vegades l’important no és el que fem, sinó el perquè ho fem, el sentit que donem a allò que fem.
La nostra vida canvia de manera radical quan som capaços de donar un sentit nou al que ens toca viure. I la fe ens permet donar-lo. Gràcies a la fe interpretem el que som, el que fem i el que ens passa com a part d’un pla de Déu que és el nostre Pare. A l’inici d’un nou any aquest sentit, aquest perquè, ens pot ajudar a afrontar qualsevol cosa que ens passi.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada