El noi creixia i es feia fort

LA SAGRADA FAMÍLIA

31 desembre 2017

"El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor".

Jesús, malgrat ser Fill de  Déu, va voler passar per la mateixa experiència que nosaltres: viure en una família. I és en el sí d'aquesta família, amb Maria i Josep, on Ell, Jesús, va anar creixent, fent-se fort i entenimentat i va aprendre a estimar Déu i els altres.

Com és l'ambient a casa meva? Realment ens ajuda a tots a créixer, a progressar? 

Subratllem "tots" perquè, de vegades més o menys conscientment, hi pot haver a casa alguna víctima: poden ser els avis, una mica abandonats, pot ser la mare o el pare que van sobrecarregats, pot ser un dels fills que tal vegada és menys valorat i apreciat... o poden ser altres membres de la família. 

Avui, festa de la Sagrada Família, pot ser un bon moment per revisar amb sinceritat si a casa tots s'hi troben bé: si tots ens sentim estimats, si tots ens ajudem mútuament a créixer sense excloure ningú.

Fixem-nos en l’admiració que els pares, Josep i Maria, senten davant del que es diu del nen, sobretot en el moment en què Simeó profetitza el sentit i la finalitat de la seva vida. També en aquesta actitud d’escolta admirada trobem un exemple a imitar. Hem rebut el do de la fe gràcies al testimoni dels altres creients. Molts de nosaltres vam rebre aquest do en el si de la nostra família. Ells ens van iniciar en la fe, oferint-nos les beceroles sense les quals no haguéssim arribat a ser creients adults i madurs. Com de rellevant segueix sent l’actitud d’escolta tant per a iniciar-nos en la fe com per anar-hi madurant! Parant atenció al testimoni, generació rere generació, anem transmetent-nos la fe: fa falta un emissor i també un receptor. Avui sembla que, en les nostres famílies, ens manquen totes dues coses. Per això resulta tan complicat evangelitzar, despertar o iniciar en la fe les generacions més joves. Avui pot ser una bona ocasió per agrair als nostres avis el fet d’haver-nos llegat el do de la fe i per recordar que, en aquest sentit, el compromís de la família segueix sent insubstituïble. No hi deu haver cap manera millor d’honorar els pares i els grans.