Dir que sí amb constància

PREGÀRIA

Senyor, 

gràcies perquè em parles discretament, en veu baixa, 

perquè tens paciència i no imposes, sinó que suggereixes, inspires, perquè la teva voluntat no és sotmetre'm als teus dictats sinó ajudar-me a créixer en l'amor. 

Per això em cal aprendre a callar, fer afluixar la cridòria de les meves passions, egoismes, obsessions, que ofeguen la teva veu serena, discreta, real. 

Tu parles en el meu interior i parles en la realitat de les coses tal com són. Si només et busco dintre meu, cauré en un intimisme enganyós. Si només et busco a fora, et confondré amb qualsevol ideologia. 

Quan s'apaguen els sorolls, va creixent la certesa del que esperes de mi. Ja no necessito somiar truites o forçar les situacions sinó dir que sí amb constància al germà que em poses al davant i al lloc en la vida que em vas mostrant.

 Parenostre...