PREGÀRIA
Diuen que els joves perden el temps somiant i els vells recordant. Totes dues coses es fan tancant els ulls, desconnectar de la realitat.
Ets tu, Senyor, qui has creat aquest món i em regales el moment present.
Seria una falta de respecte menysprear-lo. No es pot dir que sigui el paradís, però precisament per això tu has vingut a establir el teu Regne i comptes amb mi, i em crides.
Ensenya'm a pregar amb els ulls oberts, a discernir la teva presència i les llavors del teu Regne en els fets i les persones que em poses al davant.
Que no se'm tanquin els ulls per por o per mandra, que no prefereixi mai la fantasia a la realitat.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada