Fa anys vaig participar en un debat en el que professionals de l'educació dialogaven amb professionals de la televisió i de la premsa escrita. Quan alguns educadors van criticar la televisió perquè consideraven que no era prou educativa, els professionals del mitjà van contestar: "Jo no sóc educador, jo em dedico a informar" o "Jo no sóc educador, jo em dedico a entretenir". En canvi, Margarita Rivière va dir: "Sempre havia pensat que jo era periodista i escriptora. Fa dos anys vaig descobrir que era educadora". Tenia raó. Per a bé o per a mal, tot comunicador és educador, en el sentit que, encara que no ho pretengui, produeix un efecte educatiu, bo o dolent. I això no serveix només per als comunicadors.
Normalment tendim a eximir-nos de responsabilitats. "Això no em toca a mi, això correspon a unes altres persones", sense adonar-nos que tots som responsables de tots. Un proverbi africà diu: "Per a educar un nen cal tota la tribu". Si la família educa i els altres membres de la tribu no, el nen no sortirà prou ben educat.
La fe ens hauria d'impulsar a sentir-nos educadors, encara que no ho siguem professionalment. Etimològicament la paraula educar vol dir "treure de dins", i de dins es poden extreure flors, fruits o males herbes. Tots provoquem efectes educatius en els altres amb el que diem, amb el que fem i sobretot amb el que som. Ni que sigui de manera involuntària, contribuïm a extreure el millor o el pitjor d'ells, en funció del que diem i de la manera com ho diem, del que fem i de la manera com ho fem. D'això també ens n'hauríem d'examinar cada dia: “Avui què he contribuït a extreure de l’interior de les persones amb les que m’he relacionat?”. I demanar perdó a Déu i als altres si ens adonem que no hem estat bons educadors.
Normalment tendim a eximir-nos de responsabilitats. "Això no em toca a mi, això correspon a unes altres persones", sense adonar-nos que tots som responsables de tots. Un proverbi africà diu: "Per a educar un nen cal tota la tribu". Si la família educa i els altres membres de la tribu no, el nen no sortirà prou ben educat.
La fe ens hauria d'impulsar a sentir-nos educadors, encara que no ho siguem professionalment. Etimològicament la paraula educar vol dir "treure de dins", i de dins es poden extreure flors, fruits o males herbes. Tots provoquem efectes educatius en els altres amb el que diem, amb el que fem i sobretot amb el que som. Ni que sigui de manera involuntària, contribuïm a extreure el millor o el pitjor d'ells, en funció del que diem i de la manera com ho diem, del que fem i de la manera com ho fem. D'això també ens n'hauríem d'examinar cada dia: “Avui què he contribuït a extreure de l’interior de les persones amb les que m’he relacionat?”. I demanar perdó a Déu i als altres si ens adonem que no hem estat bons educadors.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada