El Bon Pastor

DIUMENGE IV DE PASQUA

7 maig 2017

Els camins de la vida no són pas fàcils: hi ha barrancs per on podem estimbar-nos, hi ha cruïlles que ens desorienten, hi ha muntanyes que ens costen de coronar, hi ha perills que no ens resulta fàcil d'evitar. 

I nosaltres, sovint, estem a les fosques: ens falta llum i sentit de l'orientació. 

No sabem, en certs moments, com tractar la parella; no sabem com ajudar els fills, sobretot quan es van fent grans; no sabem què ens demana Déu en certes situacions de la nostra vida ... 

I moltes vegades, també ens manquen forces per superar aquells desànims, aquelles decepcions i moments difícils que es van donant al llarg de tota vida humana, també en la nostra. 

Jesús és el guia expert que s'ofereix a il·luminar el nostre camí i que ens assegura pasturatges abundants, és dir, la força que necessitem per seguir sempre endavant. Només ens demana una cosa: que el seguim. 

Jesús també es defineix a si mateix amb una altra imatge molt suggeridora: "Jo sóc la porta". Però una porta oberta, per on tots -ens ha dit- puguin "entrar i sortir lliurement". 

Una porta oberta és quelcom que allibera, que obre nous horitzons, que trenca l'aïllament. Jesús és aquell que ens facilita la comunicació amb Déu i amb els germans. 

Ell és la porta d'accés a un món nou, on hi ha pasturatge abundant, és a dir, on trobarem més llum, més pau, més joia, més força per estimar. Tots vivim la nostra vida amb l'anhel de trobar la porta que condueixi a l'autèntica felicitat, a la veritable llibertat.