Jo els dono la vida eterna!

DIUMENGE IV de PASQUA

12 de maig 2019

La vida és quelcom personal i ningú la pot viure per mi. Però la vida és un procés inacabat.

La Vida -en majúscula- que ens ofereix Jesús, és molt més que la vida terrenal. Hem de ser conscients que no hem fet més que «començar» a viure, perquè Crist ens ofereix tota una eternitat per davant. Tinguem l'edat que tinguem, sols acabem «d'estrenar» la nostra vida.

En aquest món res no és definitiu: ni els meus èxits ni els meus fracassos.

Res.

Tot és «penúltim». Per això hem de saber relativitzar les coses en funció de la nostra vida «total»: en relació amb l'eternitat.

Tot allò que anem vivint aquí, són passos que ens van acostant cap a la Vida definitiva, la que «eixugarà totes les llàgrimes» dels nostres ulls, segons hem escoltat a la segona lectura.

Però creure que Déu ens dóna la Vida eterna, no ho hem d'entendre com si sols tingués efectes per a després de la mort. Això seria una reducció de la nostra fe.

Ja ara, cada dia, cada instant, podem viure com persones ressuscitades. Nosaltres, constantment patim «morts» en forma de tristeses, decepcions, fracassos, foscors, incomprensions, pecat. .. i tot allò que cadascú se sap.

Però, gràcies a Jesús podem ressuscitar cada dia. Podem deixar enrere tot el nostre passat i mirar endavant per començar de nou. Perquè tot allò de vell que hi ha en mi pot quedar destruït.

I vivim-ho amb esperança perquè Jesús parlant de nosaltres, les seves ovelles, ha dit: «No es perdran mai, ni

me les prendrà ningú de les mans».

Cada història humana és un misteri. Però res ni ningú no ens podrà arrancar de les mans de Jesús: ni els nostres dubtes, incoherències, ni tan sols el mal que hi ha en nosaltres. Res. Ningú. 

Nova relació amb Jesús

A les comunitats cristianes necessitem viure una experiència nova de Jesús revifant la nostra relació amb ell. Posar-lo decididament en el centre de la nostra vida. Passar d’un Jesús confessat de manera rutinària a un Jesús acollit vitalment. L’evangeli de Joan fa alguns suggeriments importants en parlar de la relació de les ovelles amb el seu pastor.

El primer és «escoltar la seva veu» en tota la seva frescor i originalitat. No confondre-la amb el respecte a les tradicions ni amb la novetat de les modes. No deixar-nos distreure ni atordir per altres veus estranyes que, tot i que s’escoltin a l’interior de l’Església, no comuniquen la seva Bona Notícia.

És important, a més, sentir-nos cridats per Jesús «pel nostre nom». Deixar-nos portar per ell. Descobrir a poc a poc, i cada vegada amb més alegria, que ningú respon com ell a les nostres preguntes més decisives, els nostres anhels més profunds i les nostres necessitats últimes.

És decisiu «seguir» Jesús. La fe cristiana no consisteix a creure coses sobre Jesús, sinó creure en ell: viure confiant en la seva persona; inspirar-nos en el seu estil de vida per orientar la nostra pròpia existència amb lucidesa i responsabilitat.

És vital caminar tenint Jesús «davant nostre». No fer el recorregut de la nostra vida en solitari. Experimentar en algun moment, encara que sigui de manera maldestra, que és possible viure la vida des de la seva arrel: des d’aquest Déu que se’ns ofereix en Jesús, més humà, més amic, més proper i salvador que totes les nostres teories.

Aquesta relació viva amb Jesús no neix en nosaltres de manera automàtica. Es va despertant en el nostre interior de forma fràgil i humil. Al començament és gairebé només un desig. Generalment creix envoltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, no sé com, arriba un moment en què el contacte amb Jesús comença a marcar decisivament la nostra vida.

Estic convençut que el futur de la fe entre nosaltres s’està decidint, en bona part, en la consciència dels que a hores d’ara ens sentim cristians. Ara mateix la fe s’està revifant o s’està extingint en les nostres parròquies i comunitats, al cor dels sacerdots i dels fidels que les formem.

La increença comença a penetrar en nosaltres des del mateix moment en què la nostra relació amb Jesús perd força o queda adormida per la rutina, la indiferència i la despreocupació. Per això, el papa Francesc ha reconegut que «necessitem crear espais motivadors i guaridors […] llocs on regenerar la fe en Jesús». Hem d’escoltar la seva crida.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

El Bon Pastor

DIUMENGE IV DE PASQUA

7 maig 2017

Els camins de la vida no són pas fàcils: hi ha barrancs per on podem estimbar-nos, hi ha cruïlles que ens desorienten, hi ha muntanyes que ens costen de coronar, hi ha perills que no ens resulta fàcil d'evitar. 

I nosaltres, sovint, estem a les fosques: ens falta llum i sentit de l'orientació. 

No sabem, en certs moments, com tractar la parella; no sabem com ajudar els fills, sobretot quan es van fent grans; no sabem què ens demana Déu en certes situacions de la nostra vida ... 

I moltes vegades, també ens manquen forces per superar aquells desànims, aquelles decepcions i moments difícils que es van donant al llarg de tota vida humana, també en la nostra. 

Jesús és el guia expert que s'ofereix a il·luminar el nostre camí i que ens assegura pasturatges abundants, és dir, la força que necessitem per seguir sempre endavant. Només ens demana una cosa: que el seguim. 

Jesús també es defineix a si mateix amb una altra imatge molt suggeridora: "Jo sóc la porta". Però una porta oberta, per on tots -ens ha dit- puguin "entrar i sortir lliurement". 

Una porta oberta és quelcom que allibera, que obre nous horitzons, que trenca l'aïllament. Jesús és aquell que ens facilita la comunicació amb Déu i amb els germans. 

Ell és la porta d'accés a un món nou, on hi ha pasturatge abundant, és a dir, on trobarem més llum, més pau, més joia, més força per estimar. Tots vivim la nostra vida amb l'anhel de trobar la porta que condueixi a l'autèntica felicitat, a la veritable llibertat.

Jo els dono la vida eterna!

Diumenge IV de Pasqua

 

La vida és quelcom personal i ningú la pot viure per mi. Però la vida és un procés inacabat.

La Vida -en majúscula- que ens ofereix Jesús, és molt més que la vida terrenal. Hem de ser conscients que no hem fet més que «començar» a viure, perquè Crist ens ofereix tota una eternitat per davant. Tinguem l'edat que tinguem, sols acabem «d'estrenar» la nostra vida.

En aquest món res no és definitiu: ni els meus èxits ni els meus fracassos. Res.

Tot és «penúltim». Per això hem de saber relativitzar les coses en funció de la nostra vida «total»: en relació amb l'eternitat.

Tot allò que anem vivint aquí, són passos que ens van acostant cap a la Vida definitiva, la que «eixugarà totes les llàgrimes» dels nostres ulls, segons hem escoltat a la segona lectura.

Però creure que Déu ens dóna la Vida eterna, no ho hem d'entendre com si sols tingués efectes per a després de la mort. Això seria una reducció de la nostra fe.

Ja ara, cada dia, cada instant, podem viure com persones ressuscitades.

Nosaltres, constantment patim «morts» en forma de tristeses, decepcions, fracassos, foscors, incomprensions, pecat. .. i tot allò que cadascú se sap.

Però, gràcies a Jesús podem ressuscitar cada dia. Podem deixar enrere tot el nostre passat i mirar endavant per començar de nou. Perquè tot allò de vell que hi ha en mi pot quedar destruït.

I vivim-ho amb esperança perquè Jesús parlant de nosaltres, les seves ovelles, ha dit: «No es perdran mai, ni me les prendrà ningú de les mans».

Cada història humana és un misteri. Però res ni ningú no ens podrà arrancar de les mans de Jesús: ni els nostres dubtes, incoherències, ni tan sols el mal que hi ha en nosaltres. Res. Ningú.

El Bon Pastor dóna la vida per les ovelles

Són moltes les imatges que intenten descriure qui és Jesús, el Ressuscitat. A l'evangeli d'aquest diumenge se'ns presenta Ell mateix dient: "Jo sóc el Bon Pastor". És a dir, ens diu que és el nostre guia. Més que mai avui, en aquesta societat massificada i teledirigida, necessitem un autèntic guia com Jesús, que ens conegui a fons i que obri nous horitzons a la nostra vida, tot respectant sempre la nostra llibertat. Però, el Bon Pastor de l'evangeli no és de cap manera aquella figura bucòlica que ens presenten certes imatges i pintures. Jesús mateix ens en dóna el perfil autèntic. Ens diu que té aquestes tres característiques: coneix les seves ovelles i és conegut per elles, les condueix a bones pastures que les alimenta, i Jesús vol construir un sol ramat i, per això, tendeix a unir les persones. 

Lectures del proper diumenge, 3 de maig

DIUMENGE V DE PASQUA

Fets 9,26-31: Els contà com pel camí el Senyor se li havia aparegut.

1 Joan 3,18-24: El seu manament és que creguem i estimem.

Joan 15,1-8: Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit.

COMUNIONS

Els diumenges 3, 10 i 17 de maig, en les eucaristies dominicals de les 12 del migdia acollirem les famílies que enguany els seus fill reben la Primera Comunió. És un goig per a la comunitat parroquial!

TROBADA A MONTSERRAT 

10è ANIVERSARI DIÒCESI DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

El proper diumenge 17 de maig, a les 5 de la tarda, a Montserrat. Ens hi trobarem totes les parròquies de la diòcesi amb motiu del 10è aniversari i per rebre les conclusions de la revisió feta per encarar la vida diocesana en els propers cursos. Per aprofitar el dia l’autocar sortirà de l’estació a les 10:15h i costarà 10€. Us podeu inscriure a la sagristia.

Més informació

"Qué és ser cristià"

De tot aquest camp tan immens, posem en relleu dos aspectes. Per una banda la comprensió ampla i exigent de l'amor evangèlic. És l'aportació que el moviment social fa al discurs cristià. L'amor evangèlic no és paternalista i ineficaç, sinó una manera de ser radical, sentiment que es posa davant dels altres, descobreix la seva qualitat humana i els seus drets exigents, critica les injustícies i fins i tot les estructures inhumanes i endurides, i treballa amb esforç pel bé i per la justícia. Ser cristià vol dir estimar fins a aquest nivell d' exigència. Probablement no es pot canviar el discurs ambiental sobre l'amor, sempre abocat a tot tipus de frivolitzacions, però els cristians hem d’aprendre, dia rere dia, que el missatge evangèlic de l'amor significa la dedicació eficaç de les persones i dels grups a un món més just.

Mn. Gaspar Mora, teòleg.

INTENCIONS

Pregarem pels difunts en la celebració de la Missa:

Dissabte 25: ànimes

Diumenge 26: 12’00: dd. Confraria St Crist, Andrés Serra Torres (3er aniv.)

Dilluns 27: Isidre Carbonell, Bonaventura Soler

Dimarts 28: ànimes

Dimecres 29: ànimes

Dijous 30: Isidre Carbonell, Bonaventura Soler

Divendres 1: ànimes

Dissabte 2: ànimes

Diumenge 3: 12’00: ànimes.

L'AUTOR I LA FRASE 

"No és, potser, la fidelitat la que posa en joc els recursos inesgotables oferts per tota passió al nostre desig de comunió?"

P. Teilhard de Chardin

______________________
Imatge de portada de Jusben