Els experts distingeixen tres maneres d'encarar les relacions humanes: la dels passius, la dels agressius i la dels assertius. La distinció pot ser molt fecunda en el camp de la fe.
Els passius no defensen els seus drets, creences i conviccions. No oposen resistència a les situacions injustes o manipuladores, no s’encaren de manera compromesa amb els problemes i conflictes. Potser ho fan per deixadesa o mandra, per estalviar-se problemes, per covardia o per no entrar en conflicte amb els altres, però fins i tot si ho fan amb aquesta intenció suposadament positiva, acaben agreujant els problemes, se’n fan còmplices, perquè són responsables de què no se solucionin.
A l’altre extrem hi ha els agressius. Aquestes defensen els seus drets i conviccions, s'enfronten amb els problemes, però de manera impositiva, envaint els límits dels altres, amb ira, amb ràbia. Lluiten pels seus drets a compte dels drets dels altres, plantant cara a les persones que pensen o actuen de manera diferent. La conseqüència és que tampoc no contribueixen a resoldre els problemes i conflictes. Sovint acaben agreujant-los, perquè susciten una reacció de rebuig i d’ira.
Els experts consideren que l’actitud adequada és l’assertiva: defensar els propis drets i conviccions, no deixar-se manipular, però no manipular tampoc als altres. Fer front als problemes i conflictes, però de manera constructiva. No deixar de defensar el propi punt de vista, però sense agressivitat. No imposar-lo, mantenir-se sempre obert a aprendre dels altres. Defensar serenament el propi punt de vista i acceptar serenament les crítiques. No voler guanyar o perdre, sinó arribar a acords, essent tan capaç de discrepar i dir que no com d’acceptar els propis errors.
Els creients solem tenir clar que l’actitud agressiva no és cristiana, però no sempre som conscients que la passiva tampoc no ho és. Jesús no era agressiu, però tampoc passiu. Només essent assertius ens construirem com a persones madures i autònomes i podrem construir una societat millor.
Els passius no defensen els seus drets, creences i conviccions. No oposen resistència a les situacions injustes o manipuladores, no s’encaren de manera compromesa amb els problemes i conflictes. Potser ho fan per deixadesa o mandra, per estalviar-se problemes, per covardia o per no entrar en conflicte amb els altres, però fins i tot si ho fan amb aquesta intenció suposadament positiva, acaben agreujant els problemes, se’n fan còmplices, perquè són responsables de què no se solucionin.
A l’altre extrem hi ha els agressius. Aquestes defensen els seus drets i conviccions, s'enfronten amb els problemes, però de manera impositiva, envaint els límits dels altres, amb ira, amb ràbia. Lluiten pels seus drets a compte dels drets dels altres, plantant cara a les persones que pensen o actuen de manera diferent. La conseqüència és que tampoc no contribueixen a resoldre els problemes i conflictes. Sovint acaben agreujant-los, perquè susciten una reacció de rebuig i d’ira.
Els experts consideren que l’actitud adequada és l’assertiva: defensar els propis drets i conviccions, no deixar-se manipular, però no manipular tampoc als altres. Fer front als problemes i conflictes, però de manera constructiva. No deixar de defensar el propi punt de vista, però sense agressivitat. No imposar-lo, mantenir-se sempre obert a aprendre dels altres. Defensar serenament el propi punt de vista i acceptar serenament les crítiques. No voler guanyar o perdre, sinó arribar a acords, essent tan capaç de discrepar i dir que no com d’acceptar els propis errors.
Els creients solem tenir clar que l’actitud agressiva no és cristiana, però no sempre som conscients que la passiva tampoc no ho és. Jesús no era agressiu, però tampoc passiu. Només essent assertius ens construirem com a persones madures i autònomes i podrem construir una societat millor.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada