Jo us envio a vosaltres!

DIUMENGE II de PASQUA

28 d’abril 2019

Si creiem que l'Esperit de Jesús és present d'una manera tan íntima en nosaltres, això ha de tenir  conseqüències pràctiques per a la nostra vida.

Jesús ens ha dit a l'evangeli: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». ¡Com canviaria el món si nosaltres fóssim capaços de prendre'ns seriosament aquest encàrrec de Jesús!

Per exemple, seríem persones sensibles a les necessitats dels altres, convençuts que som de veritat «els braços, els ulls i el cor de Jesús» enmig del món.

Vivim un món dur, insolidari, que no estima, que és incapaç de portar esperança. Per això fan falta «NOUS Jesús» que, malgrat les dificultats, siguin capaços de viure amb l'alegria serena al cor i el somriure als llavis, fent amable la convivència i fent visible per tot arreu la bondat de Déu.

Així hem de viure els qui tenim fe, si no és, per a nosaltres, una paraula buida.

I viure així, té també repercussions positives per a nosaltres mateixos, perquè porta pau i ens impulsa a valorar el que tenim: la vida, el sol, els arbres, les muntanyes, l'amor de parella, els fills, els amics, la fe...

Ens impulsa a donar-ne gràcies a Déu i a gaudir-ne a fons. Si en som de rics i no sempre en tenim consciència!

La por dels deixebles tancats en el cenacle es torna valenta alegria en veure el Ressuscitat. Plens del seu Esperit poden obrir portes i finestres i proclamar sense cap temença la Bona Nova. Molts i diversos són els temors que avui ens paralitzen i intimiden. Són un obstacle per viure amb goig la nostra fe i també per comunicar-la, per dur a terme la tasca evangelitzadora.

Ens sentim marginats i arraconats, rebutjats o condemnats a l’ostracisme. Enmig d’una societat impermeable a Déu i amb mostres d’un anticlericalisme de cert to agressiu, podem tenir la temptació de tancar-nos i defensar-nos entre les quatre parets de les nostres comunitats. Amb la seva presència i la seva pau, el Ressuscitat ve a comunicar-nos el seu alè.