Confiar el nostre alè

Pregària

Gràcies Senyor per acompanyar-nos en el nostre camí de dolor. Gràcies per no deixar-nos sols i carregar les nostres creus.

Gràcies per ensenyar-nos a assumir amb coratge els pitjors moments, a no deixar-nos endur per la desesperació, a saber perdonar els qui són responsables del nostre patiment.

Les dificultats ens superen, sovint ens sentim abandonats pel Pare, pensem que les nostres pregàries no són escoltades. 

Com els lladres que compartien amb Tu el mateix suplici podem demanar-te comptes del sense sentit del món, o bé podem confiar-hi, unir-nos al teu dolor en l'esperança que la mort no té la darrera paraula. 

Volem ser com el centurió, que tot i ser testimoni directe de la teva mort, va ser conscient de la glòria de Déu enmig d'aquell moment tenebrós. 

Encara que tota la terra s'enfosqueixi a mitja tarda, encara que passi el pitjor que pugui passar, ens has ensenyat a confiar el nostre alè, i també el nostre anhel, en un Déu que, per sobre de tot, és Pare.

Parenostre...