Substitució o Integració

Hi ha un impuls molt arrelat en el psiquisme humà que ens empeny a viure el progrés amb un esperit de trencament, com si cada descobriment que es fa hagués de comportar la mort de l'invent que l'havia precedit. Fa anys, en l'àmbit de la comunicació semblava que la invenció del cinema havia de comportar la mort del teatre, la de la televisió la mort de la ràdio i, en general, la proliferació d'imatges la mort del text escrit. La història ha demostrat que el progrés no es fa per substitució sinó per integració. Avui a Internet les imatges conviuen amb els texts escrits, i el cinema conviu amb el teatre, amb la ràdio, les sèries, els videojocs i el clips de Youtube... I el resultat d'aquesta integració és una oportunitat d'enriquiment molt més gran per a tothom.

Hauria de passar el mateix amb la religió. Amb l’entronització de la ciència algú va profetitzar la desaparició de les religions, perquè la raó substituiria la fe com a eina per donar sentit a l’existència.



Els creients estem convençuts que el progrés no ha de comportar la substitució de la fe per la raó, sinó la seva integració com a dimensions complementàries i més enriquidores de la persona. El filòsof austríac Ludwig Wittgenstein assegura que, encara que totes les qüestions científiques rebessin resposta, no ens hauríem ni acostat al problema de fons de la nostra vida. I l’escriptor belga Maurice Maeterling deia que, de la mateixa manera que la raó ens ajuda a superar els límits dels sentits, la fe ens pot ajudar a superar els límits de la raó. Hi ha molta vida més enllà de la raó. Per això la fe ens dóna als creients una sensació de plenitud.

Els creients no renunciem al cos per cultivar l’esperit, ni renunciem a la raó per cultivar la fe. No hi renunciem, però els transcendim. I aquesta complementació ens enriqueix com a persones

Joan Ferrés Prats