PREGÀRIA
Quantes ferides en nom de l'amor!
Quina paraula tan ambigua i desgastada! Quants crims, trencaments i llàgrimes de ràbia associats a aquest mot!
Tot i així, té un magnetisme indestructible i cap altra paraula el pot substituir, perquè és el principi de tota vida i la seva font no es pot corrompre.
L'amor neix de tu, Pare, es reflecteix en el Fill i per ell es vessa sobre tota la creació, i especialment sobre nosaltres, creats a la seva imatge i, per tant, capaços d'estimar.
Que el teu Esperit, Senyor, restauri la bellesa i la puresa original del nostre cor, tacat pel pecat.
Que ens deixem mirar i estimar per tu amb el teu amor entranyable, i que així aprenguem a estimar-nos els uns als altres amb tota veritat i sense reserves.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada