Mestre i amic estimat

DIUMENGE VI de PASQUA

6 de maig 2018

En aquest sisè diumenge de Pasqua de Resurrecció enfoquem la figura del Ressuscitat des de la doble  categoria de Mestre i Amic. Per tant, abordem una dimensió d’una més gran intimitat personal amb ell. Un Ressuscitat mestre que ensenya amb autoritat pròpia i un Ressuscitat amic que busca una relació marcada per la proximitat i la confiança. L’experiència del Ressuscitat conté no solament una convicció, una certesa de fe, és a dir, que continua present en la nostra realitat mortal, sinó també la tasca de transmetre els seus ensenyaments i de mantenir amb ell una comunió íntima, on desaparegui el nivell d’inferioritat de l’alumne pel que fa al mestre (no treu la veneració que es tributa al mestre) per ocupar la igualtat de l’amic. El Ressuscitat pren la figura del Jesús de l’últim sopar de l’evangeli de sant Joan i llega als seus deixebles un únic manament: estimar com ell els ha estimat. Queda depassat l’antic manament: estima l’altre com a tu mateix.

I, per a què Jesús m'ha escollit com amic? Ell mateix ens ho diu: "Per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit". 

I donar fruit vol dir estimar com Ell ens ha estimat. Si Jesús s'ha fixat en mi, és perquè vol que faci créixer l'estimació al meu entorn. És la tasca més positiva i més gran que es pot fer en aquesta terra: escampar estimació. 

Perquè l'amor és la força que més influència té en el canvi positiu de les persones. Qui se sent estimat, es mira a si mateix amb uns altres ulls: descobreix que té més valor i més dignitat del que ell mateix s'imaginava. 

Si vols fer bé a una persona, estima-la! Això val, sobretot, per a la parella i els fills. I també per a les persones grans o malaltes, ja que és en aquestes situacions quan més es ressent la soledat de cor. I no oblidem una altra cosa: que l'estimació té una gran força evangelitzadora. 

Si ho recordem, allò que va fer créixer espectacularment el cristianisme, enmig del món romà que li era hostil -una situació semblant a la de la nostra societat actual- va ser la imatge que donaven: "Mireu com s'estimen" -deien admirats.