dissabte, 26 de maig del 2018

El rostre de Déu

SANTÍSSIMA TRINITAT
27 de maig 2018

Només l'amor pot donar sentit i sostenir la nostra vida. Només l'amor ens salva de la solitud. Només l'infant que se sent desitjat i estimat creix i madura harmoniosament i se sent feliç i confiat. Diem que la millor expressió humana que li escau a Déu és amor. També diem, amb tota senzillesa, que Déu és bo i ens estima. Apassionadament. I tota la nostra vida cristiana és anar descobrint com Déu es fa present a la nostra vida i té cura de nosaltres. Quan no ens sentim estimats pels nostres amics, ens envaeix la tristor i el desànim. Si no ens sentim estimats per Déu, la nostra fe esdevé inútil. 

L'estimació dels altres i cap als altres ens fa sortir del nostre isolament i ens porta a pensar que és Déu qui alimenta aquest foc que ens fa viure. Déu ens estima amb un amor entranyable i es fa present i proper en l'amor dels altres. ¿Com ho sabem? Perquè quan ens sentim estimats de veritat, ens adonem que no és un simple intercanvi de favors. Se'ns estima pel que som, gratuïtament.

Això és el que celebrem especialment avui. Aquest amor trinitari de Déu que fa estada entre nosaltres i en el nostre cor. Celebrem un misteri que es pot fer experiència íntima, personal, i a la vegada experiència que es comunica. Déu no s'ha quedat en una solitud que cal reverenciar de lluny, sinó que s'ha fet un de nosaltres, en Jesús, per tal que amb Ell i per Ell puguem sentir la seva abraçada paternal/maternal. Sentir i experimentar l'Esperit del seu amor que tot ho embolcalla, tot ho fa nou. Aquest misteri que celebrem és un misteri de comunió personal, font de vida i d'amor, que ens encamina cap als altres. Tenim la missió d’animar tothom a descobrir el rostre amorós d'aquest Déu que «ens visita», com ho pinta Rublev en la seva icona que presideix  tants espais de pregària silent i contemplativa. Entrar en la intimitat de Déu contemplant una bella icona, fruit del silenci creatiu i amorós de l'artista, no porta a allunyar-se de la realitat del món i de la vida, sinó a apropar-s'hi d'una manera nova, des de la misericòrdia, des de la mirada compassiva, des de veure l'altre com el rostre de Crist.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall