La notícia inesperada i impensable

PENTECOSTA

20 de maig 2018

La festa de l’Esperit Sant il·lumina un altre dels continguts substancials de l’esdeveniment singular de la Resurrecció del Senyor Jesús. Tota la història de la salvació desemboca en la figura del Ressuscitat i en l’efusió de l’Esperit de Déu sobre la primitiva Església, sobre els seguidors de Jesús i sobre la humanitat sencera. El Fill de Déu fet home ha deixat ben palesa la voluntat del Pare d’estar activament present en la vida humana. I no solament això, sinó que li dona el seu propi Esperit com a penyora d’una eternitat futura. Quelcom de definitiu i estable que solament depèn de la seva voluntat que, com a divina, no és altra que la plenitud de tot el creat.

La vinguda de l’Esperit Sant és la notícia inesperada i impensable, humanament parlant, que Déu no solament parla pels patriarques, pels profetes i fins i tot pel seu propi Fill, sinó que també es fa company perenne en la intimitat de l’home. Ara bé, aquest do ha de ser acollit lliurement per la persona i així col·laborar amb docilitat i eficàcia, segons la voluntat de Déu, tant a nivell personal com eclesial i social. 

Cal que l’home emprengui una nova vida o la completi. I això, certament, depèn de Déu. Pressuposa que Déu allibera la persona de l’antiga vida i, a través del do de l’Esperit Sant, la fa partícip de la seva mateixa vida. Si les lleis solament prescriuen o informen, l’Esperit dona vida, una vida que és riquesa divina participada. Aquesta és la novetat de la festa d’avui. 

Amb l’efusió de l’Esperit Sant, l’estat o la condició humana està marcada per un dinamisme interior que porta a voler allò que Déu vol i a complir lliurement allò que ell prescriu. L’Esperit, present en els justos, hi crea un instint tan personal que es converteix en el seu propi instint. És un instint de bé, de justícia, una inclinació a tot allò just, bo i noble. És el dinamisme de la caritat teologal. L’experiència del ressuscitat no pot deixar de concretar-se en la missió, no tant voluntarista, sinó espiritual (segons l’Esperit). El mateix Esperit que va empènyer Jesús, el Fill, empeny els autèntics creients, fills també. L’Amor no és poruc, no busca excuses. L’amor dilata i compromet.