Diumenge VI de Pasqua
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diumenge VI de Pasqua. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de maig del 2019

La joia de l’Esperit!

DIUMENGE VI de PASQUA

26 de maig 2019

L'evangeli ens diu que el Pare, en nom de Jesús, ens enviarà l'Esperit Sant, un Esperit d'Amor que il·lumina la nostra fe, que porta pau, que asserena els cors, que treu la por. 
Potser massa sovint oblidem que tots nosaltres portem dins aquesta força de Déu que rebem a través dels sagraments, i, d'una manera especial, el dia de la Confirmació. 
Cada vegada que assisteixo a una Confirmació m'impressiona veure, asseguts als bancs de l'església, aquells nois i noies plens de vida i de joia, disposats a rebre aquest sagrament. I diumenge vinent ho viurem a la nostra comunitat. Me'ls miro i penso: quants esforços dels pares, dels educadors, dels catequistes i d'ells mateixos, han estat necessaris per poder arribar aquí. Però ha valgut la pena. 
De vegades, sentim dir que si la joventut d'avui dia és així o aixà. No ho sé. Però el que sí podem dir és que també hi ha joventut sana que es deixa guiar per l'Esperit. També existeix aquesta joventut. En la Confirmació es tracta ja de nois i noies que lliurement, responsablement, assumeixen la fe que els han fet descobrir els seus pares i educadors. 
Recordem què significa seguir Jesús, aquest compromís que prenem quan es confirmem. Recordem que malgrat en la memòria potser se’ns hagi esborrat aquest do de Déu continua gravat en el nostre èsser.
L'evangeli ens ho diu clarament. Ser cristià és viure en comunió amb Déu: prendre consciència que l'Esperit de Déu habita en mi i deixar-me guiar per Ell. 
Jesús, pròpiament, no ha vingut a ensenyar-nos com ens hem de comportar. El que Ell ha vingut a revelar-nos és que Déu habita en nosaltres. Que sigui aquesta la joia rejovenidora per cadascú de nosaltres!

dissabte, 5 de maig del 2018

Mestre i amic estimat

DIUMENGE VI de PASQUA

6 de maig 2018

En aquest sisè diumenge de Pasqua de Resurrecció enfoquem la figura del Ressuscitat des de la doble  categoria de Mestre i Amic. Per tant, abordem una dimensió d’una més gran intimitat personal amb ell. Un Ressuscitat mestre que ensenya amb autoritat pròpia i un Ressuscitat amic que busca una relació marcada per la proximitat i la confiança. L’experiència del Ressuscitat conté no solament una convicció, una certesa de fe, és a dir, que continua present en la nostra realitat mortal, sinó també la tasca de transmetre els seus ensenyaments i de mantenir amb ell una comunió íntima, on desaparegui el nivell d’inferioritat de l’alumne pel que fa al mestre (no treu la veneració que es tributa al mestre) per ocupar la igualtat de l’amic. El Ressuscitat pren la figura del Jesús de l’últim sopar de l’evangeli de sant Joan i llega als seus deixebles un únic manament: estimar com ell els ha estimat. Queda depassat l’antic manament: estima l’altre com a tu mateix.

I, per a què Jesús m'ha escollit com amic? Ell mateix ens ho diu: "Per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit". 

I donar fruit vol dir estimar com Ell ens ha estimat. Si Jesús s'ha fixat en mi, és perquè vol que faci créixer l'estimació al meu entorn. És la tasca més positiva i més gran que es pot fer en aquesta terra: escampar estimació. 

Perquè l'amor és la força que més influència té en el canvi positiu de les persones. Qui se sent estimat, es mira a si mateix amb uns altres ulls: descobreix que té més valor i més dignitat del que ell mateix s'imaginava. 

Si vols fer bé a una persona, estima-la! Això val, sobretot, per a la parella i els fills. I també per a les persones grans o malaltes, ja que és en aquestes situacions quan més es ressent la soledat de cor. I no oblidem una altra cosa: que l'estimació té una gran força evangelitzadora. 

Si ho recordem, allò que va fer créixer espectacularment el cristianisme, enmig del món romà que li era hostil -una situació semblant a la de la nostra societat actual- va ser la imatge que donaven: "Mireu com s'estimen" -deien admirats.

dissabte, 20 de maig del 2017

No us deixaré orfes

DIUMENGE VI DE PASQUA

21 maig 2017

Una de les experiències més dures i que més ens entristeixen, és la sensació de soledat: sentir-nos sols, no poder compartir amb algú els sentiments que portem dins, no poder comptar amb una mà amiga que ens ajudi. 

És la dificultat que experimenten les persones que viuen sense companyia: tornar a casa i no trobar la persona amb qui compartir íntimament allò que t'alegra o et preocupa. 

Sobretot, quan pateixes, sempre et sents molt sol. En aquests moments una veu amiga, una estoneta de contacte humà, pot significar moltíssim per a nosaltres. 

Tota vida humana passa per moments o situacions de soledat. Fins i tot les per-sones casades o les que viuen en comunitat, es poden sentir soles en certs moments. 

Perquè sentir-se sol o acompanyat, no depèn pròpiament de si tenim moltes o poques persones al nostre entorn, sinó del grau de sintonia, d'acolliment, de comunicació que hi hagi amb elles. 

No és bo sentir-se sol. Per això Jesús, que ens estima, ens ha fet aquella promesa solemne: "NO US DEIXARÉ ORFES". L'Esperit de Jesús sempre és amb mi, encara que em costi de descobrir la seva presència. Però hi és. 

I qui és conscient d'aquesta presència, sempre se sent acompanyat. Veu la vida amb uns altres ulls: ho pot veure tot amb més esperança, malgrat les dificultats que mai no mancaran. 

I també sent dintre del seu cor una força que el capacita per lluitar i per tomar a començar, sense desanimar-se mai, després de cada fracàs o caiguda.

divendres, 29 d’abril del 2016

la joia de l'Esperit!

diumenge VI de Pasqua
 
L'evangeli ens diu que el Pare, en nom de Jesús, ens enviarà l'Esperit Sant, un Esperit d'Amor que il·lumina la nostra fe, que porta pau, que asserena els cors, que treu la por.

Potser massa sovint oblidem que tots nosaltres portem dins aquesta força de Déu que rebem a través dels sagraments, i, d'una manera especial, el dia de la Confirmació.


Cada vegada que assisteixo a una Confirmació m'impressiona veure, asseguts als bancs de l'església, aquells nois i noies plens de vida i de joia, disposats a rebre aquest sagrament.

Jo me'ls miro i penso: quants esforços dels pares, dels educadors, dels catequistes i d'ells mateixos, han estat necessaris per poder arribar aquí. Però ha valgut la pena.

De vegades, sentim dir que si la joventut d'avui dia és així o aixà. No ho sé. Però el que sí podem dir és que també hi ha joventut sana que es deixa guiar per l'Esperit. També existeix aquesta joventut. En la Confirmació es tracta ja de nois i noies que lliurement, responsablement, assumeixen la fe que els han fet descobrir els seus pares i educadors.

Recordem què significa seguir Jesús, aquest compromís que prenem quan es confirmem.

L'evangeli ens ho diu clarament. Ser cristià és viure en comunió amb Déu: prendre consciència que l'Esperit de Déu habita en mi i deixar-me guiar per Ell.

Jesús, pròpiament, no ha vingut a ensenyar-nos com ens hem de comportar. El que Ell ha vingut a revelar-nos és que Déu habita en nosaltres.

Que sigui aquesta la joia rejovenidora per cadascú de nosaltres!

divendres, 8 de maig del 2015

Jo us estimo

Les paraules que ens diuen les persones amb qui ens relacionem, tenen una gran influència en nosaltres. 
Si hi reflexionem, ens adonarem que, al llarg de la nostra vida, hi ha hagut certes paraules que ens han fet mal i han tingut una influència negativa en nosaltres. Però, quan ens han dit paraules d'amistat, ens han ajudat en gran manera a recuperar l'equilibri, la pau, l'esperança. 

Tots ens hauríem d'esforçar per dir-nos sempre, sobretot els esposos, els pares i fills, els membres d'una comunitat, paraules que facin bé, paraules portadores d'estimació i d'esperança. Mai paraules feridores.


"Jo us estimo com el Pare m'estima". "Jo us estimo". No hi ha cap paraula que ens ompli tant com aquesta: que algú ens digui sincerament que ens estima. Ens fa sentir homes o dones nous, més esperançats, amb més autoestima, amb més ganes de viure, amb més força per lluitar.


Lectures del proper diumenge

17 de maig. DIUMENGE VII DE PASQUA (L’Ascensió del Senyor)

Intencions

Pregarem pels difunts en la celebració de la Missa:
  • Dissabte 9: ànimes;
  • Diumenge 10: 12’00: Oriol Papell (1er aniv.);
  • Dilluns 11: ànimes;
  • Dimarts 12: ànimes;
  • Dimecres 13: ànimes;
  • Dijous 14: ànimes;
  • Divendres 15: Isidro Trillas, Nila Torrents, Isidre Carbonell, Bonaventura Soler, Maria Encarnació Suau, Manuel Brichfeus;
  • Dissabte 16: ànimes;
  • Diumenge 17: 12’00: ànimes.

Qué és ser cristià?

Ser cristià és convertir-se constantment al bé i a la justícia. Jesús comença així el seu ensenyament: "El Regne de Déu és a prop; convertiu-vos..." (Mc 1,15). Seguir Jesús significa un canvi constant de l'egois¬me a la generositat, del tancament a la obertura, de la petitesa de mi-res a la magnanimitat, dels costums i les tradicions de sempre a la no¬vetat creadora, de la injustícia al bé, del pecat a la vida, de la per¬dició a Déu. El primer dimoni que Jesús expulsa, segons l'evangeli de Marc, protesta amb unes paraules sorprenents: "¿Per què et fiques amb no¬saltres, Jesús de Nazaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu" (Mc 1,24). És el rebuig de la nova manera de viure perquè és difícil. Sembla ressonar el comentari sentit tantes vegades: "Te¬niu raó, però deixeu-nos tranquils; ja estem bé...".

Mn. Gaspar Mora, teòleg

PREGÀRIA PEL NEPAL

Déu Amorós, et preguem per tots els afectats
pel terratrèmol del Nepal,
amb les paraules del salmista:
"Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor!".
Que aquells que estan paralitzats per la por,
siguin valents i tinguin coratge.
Que aquells que han perdut
o estan cercant els seus éssers estimats,
siguin valents i tinguin coratge.
Que aquells que estan atrapats
sota la runa, siguin valents i tinguin coratge.
Que els qui treballen
pel rescat de les víctimes i per salvar-les,
siguin valents i tinguin coratge.
Que els qui, moguts per la compassió,
es disposen a ajudar,
siguin valents i tinguin coratge.
Senyor, Tu que estimes sense límits,
reconforta i omple de pau
a tots aquells que pateixen.
T'ho demanem per Jesucrist,
Senyor nostre. Amén. 

L'Autor i la Frase

Els mals penetren com una agulla, però després són forts com un roure.
Proverbi etíop 

____________
imatge de Greyerbaby
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall