també jo us envio a vosaltres!

PENTECOSTA

9 de juny 2019

Jesús, abans d'anar-se 'n d'aquest món, ens deixa un encàrrec: «Com el Pare m'ha enviat a mi,  també jo us envio a vosaltres». 

Jesús ens envia. A què? Doncs, a fer el mateix que Ell, a comunicar a tothom la Bona Nova: que Déu ens estima i que nosaltres ens hem d'estimar i hem de con-viure en pau. 

Pot semblar que això és una utopia enmig d'aquest món tan egoista, tan insolidari, tan violent. Però és evident que Jesús no ens envia a una missió impossible. Hem de creure en la força de l'Esperit que tots portem dins. Els apòstols són un exemple evident de l'eficàcia d'aquesta força. Aquells homes tan porucs, que estaven tancats al cenacle per por dels jueus, de prompte, surten al carrer i comencen a proclamar Jesús amb tota valentia. 

Alguna cosa ha passat: alguna experiència han fet que ha trasbalsat la seva vida. 

És cert, han rebut la força de l'Esperit: «Rebeu l'Esperit Sant» -els ha dit Jesús. I això els ha convertit en homes i dones nous, disposats a escampar per tot arreu, amb coratge, amb il·lusió, el missatge de Jesús.

La notícia inesperada i impensable

PENTECOSTA

20 de maig 2018

La festa de l’Esperit Sant il·lumina un altre dels continguts substancials de l’esdeveniment singular de la Resurrecció del Senyor Jesús. Tota la història de la salvació desemboca en la figura del Ressuscitat i en l’efusió de l’Esperit de Déu sobre la primitiva Església, sobre els seguidors de Jesús i sobre la humanitat sencera. El Fill de Déu fet home ha deixat ben palesa la voluntat del Pare d’estar activament present en la vida humana. I no solament això, sinó que li dona el seu propi Esperit com a penyora d’una eternitat futura. Quelcom de definitiu i estable que solament depèn de la seva voluntat que, com a divina, no és altra que la plenitud de tot el creat.

La vinguda de l’Esperit Sant és la notícia inesperada i impensable, humanament parlant, que Déu no solament parla pels patriarques, pels profetes i fins i tot pel seu propi Fill, sinó que també es fa company perenne en la intimitat de l’home. Ara bé, aquest do ha de ser acollit lliurement per la persona i així col·laborar amb docilitat i eficàcia, segons la voluntat de Déu, tant a nivell personal com eclesial i social. 

Cal que l’home emprengui una nova vida o la completi. I això, certament, depèn de Déu. Pressuposa que Déu allibera la persona de l’antiga vida i, a través del do de l’Esperit Sant, la fa partícip de la seva mateixa vida. Si les lleis solament prescriuen o informen, l’Esperit dona vida, una vida que és riquesa divina participada. Aquesta és la novetat de la festa d’avui. 

Amb l’efusió de l’Esperit Sant, l’estat o la condició humana està marcada per un dinamisme interior que porta a voler allò que Déu vol i a complir lliurement allò que ell prescriu. L’Esperit, present en els justos, hi crea un instint tan personal que es converteix en el seu propi instint. És un instint de bé, de justícia, una inclinació a tot allò just, bo i noble. És el dinamisme de la caritat teologal. L’experiència del ressuscitat no pot deixar de concretar-se en la missió, no tant voluntarista, sinó espiritual (segons l’Esperit). El mateix Esperit que va empènyer Jesús, el Fill, empeny els autèntics creients, fills també. L’Amor no és poruc, no busca excuses. L’amor dilata i compromet.

Veniu, Esperit Sant

PREGÀRIA

Veniu, Esperit Sant, il·lumineu-nos perquè comprenguem el veritable sentit i valor de la vida i detectem els grans problemes que tenen el món tenallat: la idolatria dels diners, l'afany desmesurat de domini, la violència sobre els febles, el menyspreu dels pobres, la impunitat de la mentida, la mirada curta que no vol veure que estem fent malbé el planeta. 

Veniu i doneu-nos el coratge per continuar l'obra salvadora de Jesús: posar pau on hi ha guerra,  respecte a la vida on hi ha destrucció, fraternitat on hi ha egoisme, veritat en cada paraula i confiança en cada mirada. 

Vós que tot ho renoveu, infoneu alè fresc de nova vida allà on regna fetor de mort. 

El foc i el vent

L’escriptor i dramaturg irlandès Oscar Wilde va dir que el camí de la paradoxa (de la contradicció aparent) és el camí de la veritat. M’encanta la frase perquè m’encanten les paradoxes. I segurament això m’ajuda en el camí de la fe, perquè la paradoxa és al nucli mateix de la fe cristiana.

A la festa de Nadal els creients celebrem la primera gran paradoxa, que Déu es fa home, que l’esperit es fa matèria. A la Pasqua celebrem una altra gran paradoxa, que la vida neix de la mort, que l’alegria neix del dolor. També a la festa de la Pentecosta celebrem una paradoxa, que la força de l’Esperit s’encarna en la feblesa de la carn. 

Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres

PENTECOSTA

4 juny 2017

Jesús se n'ha anat, però continua present en aquest món a través nostre, perquè portem dins el seu mateix Esperit. Som els seus enviats, tenim la  mateixa missió que Ell tenia: escampar pertot arreu la Bona Nova de  l'evangeli. Però el nostre missatge sols tindrà credibilitat en la mesura que siguem capaços de ser de veritat un nou Jesús. És a dir, en la mesura que siguem capaços de viure d'acord amb tot allò que escoltem en els evangelis. 

Per exemple, parlant un llenguatge des del cor, que sigui entenedor per a tothom "tal com l'Esperit els concedia de parlar". És a dir, que expressi estimació, perquè aquest llenguatge és l'únic que tothom comprèn. O, per exemple, posant els dons, que Déu ens ha donat, al servei dels altres, sentint-nos de veritat tots germans, cos de Crist, tal com demana St. Pau. O també sentint-nos impulsats a perdonar tal com ens ha dit Jesús. És així com serem també capaços de ser missatgers de la "pau", aquest gran do de Jesús ressuscitat, potser el que més necessita el nostre món. 

Vivint així és com donarem un testimoni eloqüent que l'Esperit de Jesús, que és un esperit d'Amor, roman entre nosaltres. Serà un signe clar que demostrarà que nosaltres creiem allò que proclamem. I llavors sí que tindrem credibilitat. 

Seqüència de Pentecosta

Veniu, oh Sant Esperit,  des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina.

Pare dels pobres, veniu,  deu‐nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il∙lumina.  

Vós sou el consolador, de l'ànima Habitador,  i dolcíssim refrigeri.  

En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi.  

Oh divina Claredat,  visiteu la intimitat  del cor que ja us ansia.

Res tindrà l'home si vós  no li deu vostre socors divinal, que bé li sia.  

Tot el que no és net renteu; tot el que ja és sec regueu; cureu tota malaltia.  

Tot l'indòmit endolciu;  tot el fred encalentiu; regiu el qui s'esgarria.  

Deu als fidels confiats  dels vostres dons esperats la sacrosanta Setena.  

El mèrit de la virtut,  el camí de la salut,  la joia immortal i plena.

Al segle IV: LA QUARESMA, LA SETMANA SANTA, L’ASCENSIÓ I LA PENTECOSTA

El segle IV, quan l’emperador Constantí promulga el seu edicte donant llibertat a l’Església i acabant, per tant, l’època de les persecucions, serà el moment a partir del qual l’any litúrgic s’anirà desenvolupant d’una manera definitiva.

Serà aleshores quan s’introduirà un temps de preparació penitencial i de conversió per a poder celebrar adequadament la Pasqua: un temps que primer varia de llargada segons els llocs, però que finalment, prenent per model els dies que Jesús va estar al desert preparant-se per a la seva missió, queda fixat en quaranta dies: és el temps de Quaresma, que comença el primer diumenge de Quaresma i s’acaba el Dijous Sant, a punt per començar la celebració de la mort i la resurrecció de Jesús. 

El nombre 40 expressa, en la simbologia jueva, un temps llarg, Aquest temps de preparació per a tots els cristians tindrà un valor especial per a tots aquells que es preparaven per al Baptisme: la Quaresma serà, efectivament, el temps de preparació immediata per al Baptisme que havien de rebre a la Vetlla Pasqual. Això farà que, per als ja batejats, la Quaresma agafi també un to de renovació del propi Baptisme, que s’expressarà amb la renovació de les promeses baptismals la nit de Pasqua. I també, finalment, serà la Quaresma el temps en què els pecadors que havien complert el seu temps de penitència es preparaven per a ser reconciliats i reincorporats a la comunitat. (Temps després, al segle VI, com que els diumenges no eren dies penitencials i es volien assegurar quaranta dies exactes de penitència, s’avançarà l’inici de la Quaresma al dimecres abans del primer diumenge, i així naixerà el Dimecres de Cendra).

“Vessaré el meu Esperit sobre tothom”

I així és, ens ha abocat l’Esperit, una ventada violenta, com llengües de foc, i hem quedat plens de l’Esperit Sant (Ac 2, 1-4). La Pentecosta  és Jesús que es queda  per sempre amb nosaltres. La seva vida  que es desborda del seu interior per inundar tothom que hi està disposat.

Alenada forta –ruah- rauxa que se’ns enduu on no esperàvem. La sorpresa de Déu en la nostra història personal i col•lectiva. De vegades, ventada com avui, de vegades brisa (1Re 19,11-13) que ens porta més enllà de les nostres minses previsions.

Amb el llenguatge de l’Esperit de Jesús, el llenguatge de l’Amor sense fronteres, i amb una Fidelitat rebel  al seu missatge, sí que podrem canviar el món.
Contemplació i acció, com ens diu l’estimat bisbe emèrit, Pere Casaldàliga: “L’Esperit Sant té dues ales: l’ala dreta que és més de contemplació, intimitat i ortodòxia;  i l’ala esquerra que és més de profecia i compromís d’alliberament. Hem de volar amb  les dues ales de l’Esperit Sant perquè voli bé”.

Lectures del proper diumenge

31 de maig, SANTÍSSIMA TRINITAT

• Deuteronomi 4,32-40: El Senyor és l’únic Déu.
• Romans 8,14-17: Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abbà, Pare!”.
• Mateu 28,16-20: Bategeu-los amb el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Intencions

Pregarem pels difunts en la celebració de la Missa:

• Dissabte 23: Mn. Albert Tort (1er aniv.)
• Diumenge 24, 12’00: difunts família Pujol Sidós, Ramon Carbonell Horrillo i difunts
• Dilluns 25: Pilar Clavero Falcón, Mn. Albert Tort
• Dimarts 26: ànimes
• Dimecres 27: ànimes
• Dijous 28: ànimes
• Divendres 29: ànimes
• Dissabte 30: ànimes
• Diumenge 31, 12’00: ànimes.

Agenda

AMICRET (Amics del Retaule)

REUNIÓ INFORMATIVA per als socis i els col•laboradors amb la parròquia on també s’explicaran les properes obres a la rectoria i a l’església.

31 maig, a les 17:30h, a l’església. Obert a tothom

ACOSTA’T A L’EVANGELI

Trobada final per tots els grups que han treballat els evangelis durant la Pasqua, amb el testimoniatge de la teresiana VIQUI MOLINS i els cants de VN'G GOSPEL CHOIR.

31 maig, a les 19h, a l’església. Obert a tothom 

Una sola familia humana, cuidando de la creación

Grups de la parròquia

CONSELL PASTORAL

El consell de la parròquia es reunirà el proper dijous 28 de maig a la rectoria.

FORMACIÓ PERMANENT D'ADULTS

La trobada d'aquest més, també avançada al penúltim diumenge, sentirem la paraula del Sr. MANEL RODRÍGUEZ, pastor jubilat de la Capella Evangèlica de l'Avda. Garraf.

El tema versarà sobre el CONEIXEMENT DE L’ESGLÉSIA EVANGÈLICA amb un variat programa de la xerrada i el corresponent diàleg final. Recordem, serà el penúltim diumenge, dia 24 de maig, a les 19 a la sala d'assaig.

L'Autor i la Frase

Aprendre és com remar contra corrent: quan es deixa de remar, es retrocedeix.

Benjamin Britten 

Webgrafia

• "No hago cosas para ser feliz, soy feliz porque hago cosas" Viqui Molins
  18/05/2015. La Vanguardia. La Contra
• “Estimar mai no és un fracàs”, la lliçó de Viqui Molins en rebre el doctorat Honoris Causa
  7/02/2015. Catalunya Religió
• Església Evangèlica Baptista de Vilanova i la Geltrú

____________
imatge de portada de Melodi2