Transfiguració de Jesús

No sols els apòstols tenien necessitat d'experiències estimulants com la transfiguració de Jesús en el Tabor. També nosaltres en necessitem. Hi ha moments de la nostra vida en què ens sentim cansats, desanimats, decebuts i plens de dubtes. Hi ha vegades que passem per experiències amargues o se'ns demanen coses que ens resulten difícils.

És llavors que necessitem tastar una mica de la felicitat que ens espera al final del camí. Necessitem saber que, malgrat tot, la nostra vida té sentit. Per això necessitem fer una experiència profunda de Déu.

I no cal que pugem a cap muntanya, perquè és una experiència que es fa en el fons del cor. De vegades serà en forma de llum que aclareix certs dubtes i porta pau; o en forma de joia profunda; o com la sensació pregona de sentir-se perdonat o molt estimat per Déu; o en forma d'impuls que ens fa reprendre el camí amb nou coratge...

També n'hi ha que troben Déu ficant-se en organitzacions que s'esforcen per anar transformant les estructures de la nostra societat, contribuint a que siguin més justes, més humanes, més fraternals, més d'acord amb el projecte de Déu.

Els camins són diversos, certament, però ningú pot prescindir de fonamentar la trobada amb el Senyor en la seva Paraula. Però, evidentment, aquesta trobada amb el Senyor no és per a quedar-nos inactius. Sempre podem tenir la temptació de Pere: refugiar-nos en una interioritat que no compromet a res. És en part una característica de les noves espiritualitats. Cal irradiar enfora aquesta llum i aquesta força que portem dins.