La fe obre la "finestra" a la presència i acció de l'Esperit i ens fa veure que, com la felicitat, la santedat està sempre lligada a petits gestos. Jesús va dir "Qui doni a beure un got d'aigua en el meu nom, no quedarà sense recompensa". Es tracta d'un petit gest com aquests gestos mínims que s'aprenen a la llar; gestos de família que es perden en l'anonimat de cada dia però que fan que cada jornada sigui diferent. Són gestos de mare, d'àvia, de pare, d'avi, de fill, de germans. Són gestos de tendresa, de delicadesa, de compassió. Són gestos del plat calent de qui espera a sopar, de l'esmorzar a primera hora de qui sap acompanyar a matinar.
Són gestos de llar. És la benedicció d'abans d'anar a dormir i l'abraçada al tornar d'una dura jornada de treball. l'amor es manifesta en coses petites, en l'atenció mínima a allò que és quotidià i que fa que la vida sempre tingui sabor a llar. La fe creix amb la pràctica i és plasmada per l'amor. Per això les nostres famílies, les nostres llars, són veritables esglésies domèstiques. És el lloc on la fe es fa vida i la vida creix en la fe. Jesús ens convida a no impedir aquests petits gestos miraculosos. Ell vol que els provoquem, que els fem créixer, que acompanyem la vida tal i com se'ns presenta, ajudant a desvetllar tots els petits gestos d'amor, signe de la seva presència viva i activa en el nostre món. Aquesta actitud a la que som convidats ens porta a preguntar-nos, avui i aquí, al final d'aquesta festa com estem treballant per viure d'aquesta manera en les nostres llars.
Papa Francesc
Homilia en la Clausura de la VIII Trobada Mundial de les Famílies
Setmana de la Família: de l’1 al 10 de març
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada