No sols els apòstols tenien necessitat d'experiències estimulants com la transfiguració de Jesús en el Tabor. També nosaltres en necessitem. Hi ha moments de la nostra vida en què ens sentim cansats, desanimats, decebuts i plens de dubtes. Hi ha vegades que passem per experiències amargues o se'ns demanen coses que ens resulten difícils.
És llavors que necessitem tastar una mica de la felicitat que ens espera al final del camí. Necessitem saber que, malgrat tot, la nostra vida té sentit. Per això necessitem fer una experiència profunda de Déu.
I no cal que pugem a cap muntanya, perquè és una experiència que es fa en el fons del cor. De vegades serà en forma de llum que aclareix certs dubtes i porta pau; o en forma de joia profunda; o com la sensació pregona de sentir-se perdonat o molt estimat per Déu; o en forma d'impuls que ens fa reprendre el camí amb nou coratge...
També n'hi ha que troben Déu ficant-se en organitzacions que s'esforcen per anar transformant les estructures de la nostra societat, contribuint a que siguin més justes, més humanes, més fraternals, més d'acord amb el projecte de Déu.
Els camins són diversos, certament, però ningú pot prescindir de fonamentar la trobada amb el Senyor en la seva Paraula. Però, evidentment, aquesta trobada amb el Senyor no és per a quedar-nos inactius. Sempre podem tenir la temptació de Pere: refugiar-nos en una interioritat que no compromet a res. És en part una característica de les noves espiritualitats. Cal irradiar enfora aquesta llum i aquesta força que portem dins.
És llavors que necessitem tastar una mica de la felicitat que ens espera al final del camí. Necessitem saber que, malgrat tot, la nostra vida té sentit. Per això necessitem fer una experiència profunda de Déu.
També n'hi ha que troben Déu ficant-se en organitzacions que s'esforcen per anar transformant les estructures de la nostra societat, contribuint a que siguin més justes, més humanes, més fraternals, més d'acord amb el projecte de Déu.
Els camins són diversos, certament, però ningú pot prescindir de fonamentar la trobada amb el Senyor en la seva Paraula. Però, evidentment, aquesta trobada amb el Senyor no és per a quedar-nos inactius. Sempre podem tenir la temptació de Pere: refugiar-nos en una interioritat que no compromet a res. És en part una característica de les noves espiritualitats. Cal irradiar enfora aquesta llum i aquesta força que portem dins.
Lectures del proper diumenge
DIUMENGE III DE QUARESMA
- Èxode 3,1-8.13-15: Jo-sóc m’envia a vosaltres.
- 1Corint 10,1-6.10-12: La vida del poble amb Moisès al desert va ser escrita per advertir-nos a nosaltres.
- Lluc 13,1-9: Si no us convertiu, tots acabareu malament.
Per reflexionar
Quaresma interior: camí pasqual
La llibertat cristiana, en el temps litúrgic de Quaresma, rep l'oportunitat d'exercitar-se amb més consciència en el combat espiritual de la fe i la lluita contra el mal, dos aspectes inseparables de l'esdevenir creients, és a dir, col•laboradors del regne de Déu.
Les cinc setmanes que iniciem amb el signe penitencial de la imposició de la cendra volen ser una ajuda que desvetlli encara més la dimensió pasqual i baptismal del viure cristià (alliberament, consagració, purificació, fortalesa...). El fruit és aprendre a estimar cada dia més amb el cor de Déu, font d'on brolla tota autèntica obra bona (dejuni, oració, almoina.).
Per tal que aquesta oportunitat no resti desatesa seria molt positiu recordar que el Dimecres de Cendra se'ns demana canviar la nostra actitud, la nostra mentalitat (conversió).
Canviar el malentès d'una rutina anual (grisa, adolorida i voluntariosa) d'esforç comportamental... per un pelegrinatge interior vers la joia de Pasqua! Transitar per la Quaresma amb el desig de restar més oberts al misteri de la resurrecció del Senyor.
Aquesta ruta del poble de Déu és símbol de perseverança constant, entesa com aquella «tossuderia santa» de saber- se i sentir-se fills i filles d'un Pare misericordiós, amb una missió a acomplir en la societat que ens mou a renunciar amb vigor a tants ídols i projectes enganyosos.
La Quaresma així viscuda se'ns presenta com un repte agradable, no- voluntarista: és la fascinació de posar en joc la llibertat pròpia, col•laborant en l'acció ininterrompuda de la Gràcia.
De les variades formes de viure creativament aquest temps, una proposta podria ser de caire setmanal, agafant com a eix l'evangeli dominical:
EL DESERT (diumenge I): deixo que em condueixi i em transformi l'Esperit que guià Jesús? Les meves estones de pregària tenen com a motiu la petició i l'agraïment pel do de l'Esperit?
LA PROFECIA (diumenge II): resto indiferent a la veu de tants profetes actuals que clamen per la justícia, la solidaritat, la pau? Els meus gestos, paraules i accions neixen de l'escala de valors que ells defensen?
L'ESCOLTA (diumenge III): contemplo Jesús, tot sol, dins el meu cor, o hi són també altres ídols que m'enlluernen i desorienten?
L'AMOR INCONDICIONAL (diumenge IV): acullo la misericòrdia inesgotable del Pare envers la meva pobresa i limitació, sense cap por?
EL PERDÓ (diumenge V): contemplant la serenitat de Jesús, em deixo impactar per la seva llibertat d'esperit, que deslliura de l'opressió mental i espiritual de la culpa?
.
Gna. Teresa Rofes, carmelita descalça (o.c.d.)
El vídeo
Agenda
COMISSIÓ DE LITÚRGIA
La comissió de litúrgia es reunirà dimecres 24, a 2/4 de 8 del vespre per preparar la propera setmana santa.
JOVES
Dimecres 24, a 2/4 de 9 de la nit es reuniran els joves de la Fita en comissió per prepara la Pasqua Jove d’enguany.
GRUP DE FAMILIES
El Grup de Famílies de la Geltrú, el proper diumenge 28 aniran d’excursió a Corbera de Llobregat i a l’església romànica de Sant Ponç del segle XI. Per més informació: pabordiageltru@outlook.com
VIA CRUCIS
Els divendres de quaresma a 2/4 de 7 de la tarda farem el Via Crucis per l’interior de l’església de la Geltrú. Els diumenges a les 7 del vespre a St. Antoni.
____________
imatge de portada extreta de pixbay
imatge de portada extreta de pixbay
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada