Davant, per exemple, de la violència i del clima de corrupció que estem vivint per tot arreu, en comptes de lamentacions estèrils, preguntem-nos per què passa això i quin grau de responsabilitat hi podria tenir jo. És a dir, no ens en rentem les mans: sentim-nos-hi implicats. Vegem-hi una crida de Déu que m'impulsa a revisar la pròpia vida, per veure si jo sóc realment portador de pau i de solidaritat, o si també estic contribuint a crear alguna mena de violència o d'injustícia al meu entorn.
És amb aquest esperit de responsabilitat que vol el Senyor que visquem els esdeveniments de cada dia. Sempre hi hem de veure una crida a la nostra conversió. A la nostra! I convertir-se vol dir transformació interior, canvi radical profund. Perquè la crida de Déu no és mai superficial, sinó que sempre va a fons: demana la renovació de tot el nostre ésser, la transformació del nostre cor.
Convertir-se és, d'alguna manera, tomar a néixer, adquirir una nova identitat: la de fill de Déu, semblant a Jesús que va passar per tot arreu fent el bé i estimant. Solament així donarem fruit.
És amb aquest esperit de responsabilitat que vol el Senyor que visquem els esdeveniments de cada dia. Sempre hi hem de veure una crida a la nostra conversió. A la nostra! I convertir-se vol dir transformació interior, canvi radical profund. Perquè la crida de Déu no és mai superficial, sinó que sempre va a fons: demana la renovació de tot el nostre ésser, la transformació del nostre cor.
Convertir-se és, d'alguna manera, tomar a néixer, adquirir una nova identitat: la de fill de Déu, semblant a Jesús que va passar per tot arreu fent el bé i estimant. Solament així donarem fruit.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada