DIUMENGE II de PASQUA
8 d’abril 2018
L’experiència de Jesús ressuscitat per part dels deixebles és un conjunt de realitats que la primitiva comunitat necessita separar i distingir. D’una banda és un sentiment profund, inequívoc de la presència viva, però interior, del Jesús que havien conegut. També implica la certesa que retorna al Pare i que els encomana la continuació de la seva obra. Més encara, l’experiència de la resurrecció els ofereix la seguretat que una força diferent els acompanyarà d’ara endavant, l’Esperit de Déu.
La comunitat, val la pena posar l’accent en una altra dimensió real i de vegades dolorosa. El grup de creients és heterogeni. És en aquesta realitat on es fa present el Ressuscitat. Contrast de sentiments: alegria i por. Però Ell sempre ofereix la pau. I amb ella, una missió. Més encara, ofereix la força de l’amor de l’Esperit. I així poder comprovar que la limitació humana més dolorosa, el pecat, queda superada.
I com a colofó, la figura de Tomàs i els seus dubtes porten un cop més a subratllar l’essencial de la fe: creure sense haver vist. Una benaurança que convé ressaltar en certs ambients que busquen més aviat evidències o proves per donar suport a la fe.
Si hi ha alguna categoria humana que pugui definir Déu és la de l’amor, la de la misericòrdia. Si Déu ha enviat al seu Fill, ho ha fet per amor. Si aquest Fill viu i mor, ho fa per amor. Subratllar aquesta essència de Déu i convidar a acollir-lo com a Amor incondicional acosta a la font de la pau interior i a comprometre més sòlidament la pròpia vida a favor de l’Evangeli de Jesús.
I és el pa partit i compartit de Jesús qui ens dóna l’experiència de l’amor de Déu i de sentir-nos comunitat.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada