divendres, 13 d’abril del 2018

Notes de l’exhortació GAUDETE ET EXSULTATE

SOBRE LA CRIDA A LA SANTEDAT EN EL MÓN ACTUAL

L'objectiu d'aquest text és «fer ressonar un cop més la crida a la santedat, procurant encarnar-la en el context actual».

LA CRIDA A LA SANTEDAT per a canviar el món. El Senyor té en ment un camí particular per a cada creient. Tots estem cridats a la santedat, orientats cap a Déu. La santedat et manté fidel en el més profund de tu mateix, lliure de tota forma d'esclavitud, i donant fruit en el nostre món. La santedat no et fa menys humà, ja que és una trobada entre la teva debilitat i el poder de la gràcia de Déu.

SUBTILS ENEMICS DE LA SANTEDAT: exagerar la perfecció humana desconnectada de la gràcia. L'experiència cristiana no és un conjunt d'elucubracions mentals; la veritable saviesa cristiana no ha de desconnectar de la misericòrdia cap al proïsme. El poder basat en la intel•ligència, la voluntat humana, a l'esforç personal pretén ignorar que en aquesta vida les fragilitats humanes no són sanades completament i definitivament per la gràcia. Quan sobrevaloren la voluntat humana i les seves pròpies capacitats, alguns cristians poden tendir cap a una obsessió per la realització autoreferencial.

A LA LLUM DEL MESTRE. A les Benaurances la paraula «feliç» o «benaurat», passa a ser sinònim de «sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix, la veritable felicitat. El Papa Francesc descriu:


  • Ser pobre en el cor, això és santedat. 
  • Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat. 
  • Saber plorar amb els altres, això és santedat. 
  • Buscar la justícia amb fam i set, això és santedat. 
  • Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat. 
  • Mantenir el cor net de tot el que taca l'amor, això és santedat.
  • Sembrar pau al nostre voltant, això és santedat. 
  • Acceptar cada dia el camí de l'Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat. 


SIGNES DE SANTEDAT EN EL MÓN D'AVUI. Perseverança, paciència i mansuetud, que és la fortalesa interior, basada en Déu. Alegria i sentit de l’humor, esperit positiu i esperançat, fins i tot en temps difícils. Audàcia i fervor. En comunitat. En pregària constant. Per a tot deixeble és indispensable estar amb el Mestre, escoltar-lo, aprendre d'ell sempre.

COMBAT, VIGILÀNCIA I DISCERNIMENT.
Déu ho demana tot de nosaltres, i també ens ho dóna tot. No vol entrar en les nostres vides per disminuir-les sinó per dur-les a plenitud. Demanem que l'Esperit Sant infongui en nosaltres un intens anhel de ser sants per a la major glòria de Déu i animem-nos els uns als altres en aquest intent. Així compartirem una felicitat que el món no ens podrà prendre.
Francesc, Roma, 19 de març de 2018

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall