dissabte, 3 de març del 2018

Val la pena

Joan Ferrés Prats

Em sap greu que de vegades es parli d’una manera despectiva del llenguatge popular, perquè estic convençut que s'hi amaga molta més saviesa del que podríem pensar a simple vista, una saviesa que s’ha anat gestant al llarg dels segles a partir d’experiències acumulades per generacions de persones interessades a descobrir els secrets de l'existència.


L'expressió que he utilitzat com a títol d'aquest escrit n'és un bon exemple. És molt significatiu que per a indicar que una realitat té valor per a nosaltres ens hàgim acostumat a dir que "val la pena", és a dir, que surt a compte passar una pena per a aconseguir-la.

En català hi ha una altra manera de dir-ho que encara és més significativa: “paga la pena”. És una suggeridor a manera de dir que surt a compte pagar un preu en forma de patiment per tal d’assolir-la.

El “Val la pena” es pot viure com una via de doble direcció, una més còmoda que l’altra. Hi ha un “Val la pena” en el que primer hi ha un desig, una il·lusió, i després la consciencia de la pena que cal pagar per assolir-la, una pena en forma de preu, d’esforç, de privació o sacrifici. Es la via més còmoda. 

És més difícil quan primer arriba la pena, l’adversitat… i no li veus el premi, el benefici. És llavors quan, com a cristià, un s’ha de posar davant d’un santcrist i convertir en pregària el “Val la pena” o el “paga la pena”. La pena de Crist a la creu recull totes les nostres penes. 

La fe cristiana ens ajudar a entendre –i sobretot a viure- les adversitats com una creu que “val la pena” abraçar perquè amb Crist l’adversitat es converteix en una oportunitat de créixer, de madurar, de guanyar una vida nova.
Joan Ferrés Prats

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall