dissabte, 15 d’abril del 2017

La Pasqua del Senyor


La Pasqua hauria de ser la gran ocasió per fer el repàs de la infinita sèrie d'alegries que amb prou feines gaudim. El temps de descobrir que:

  • Som feliços perquè vam ser cridats a la vida, perquè entre la infinita multitud d'éssers possibles vam ser elegits nosaltres, estimats abans de néixer, escollits per aquest miracle de viure.
  • Som feliços perquè Déu ens ha estimat primer, perquè ell no va esperar a saber si mereixeríem el seu amor i va voler començar a estimar-nos abans del nostre naixement.
  • Som feliços perquè també nosaltres l'estimem, bé o malament, mediocre o avorridament, l'estimem i és això el que engrandeix i dóna sentit a les nostres ànimes.
  • Som feliços perquè tenim un Déu molt millor del que ens imaginàvem. Com nosaltres som garrepes en estimar, crèiem que també ell era garrepa. Com nosaltres estimem sempre amb condicions, pensàvem que també ell regateria.
  • Som feliços perquè Crist va voler seguir sent home després de la seva resurrecció. Ell va poder, efectivament, viure transitòriament la seva condició d'home, portar la humanitat com un vestit i tornar a la seva exclusiva glòria de Déu complerta la seva redempció, però va voler ressuscitar i romandre sent home a més de Déu.
  • Som feliços perquè, en ressuscitar, va vèncer a la mort. Gràcies a això sabem que la mort ja no és definitiva, que està derrotada per sempre i que ningú ja mai morirà del tot. Sabem que, si va ressuscitar ell, també nosaltres ressuscitarem. Sabem que la nostra història, passi els avatars que passi, és sempre una història que acaba bé.
  • Som feliços perquè sabem que fins i tot el dolor és camí de resurrecció. Perquè des que ell va morir entenem que tot dolor serveix per a alguna cosa; que en les seves mans cap dolor es perd.
  • Som feliços perquè ens va encarregar la tasca d'evangelitzar. Va poder fer-ho ell, directament, amb la seva gràcia. Però va voler fer-ho a través de les nostres mans i la nostra paraula. Ens va encarregar també de millorar aquest món, d'apropar amb el nostre treball al seu regne.
  • Som feliços perquè, en ser ell el nostre germà, ens va descobrir com de germans érem nosaltres. Poc sabríem de la nostra fraternitat, tancats com estem en l'egoisme. Però ell ens va descobrir aquesta misteriosa unitat, que ni tan sols sospitàvem, de fills comuns d'un únic Pare.
  • Som feliços perquè ell avivarà les nostres esperances mortes com les dels d’Emmaús. Un dia sortirà al pas del nostre camí -no sabem on, no sospitem quan- i parlarà i sentirem que el nostre cor cremarà en sentir la seva paraula.
  • Som feliços perquè el Regne del cel està ja dins nostre. No hem de passar-nos la vida esperant: creix ja en cada home que estima, en cada mà que es tendeix, en cada llàgrima que s'eixuga.
  • Som feliços perquè ens ha nomenat testimonis de la seva joia, la més bella de les tasques, el més beneït dels oficis, la missió que hauria omplir-nos a totes hores els ulls d'alegria.

Tot això es va fer públic el matí de Pasqua. Quan ell va trencar la pedra del seu sepulcre i ens va mostrar qui era veritablement: el Vivent Viu, el Déu-Home que és l'alegria de la nostra joventut.

José Luis Martín Descalzo

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall