Emaús
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emaús. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’abril del 2017

Els deixebles d’Emaús

DIUMENGE III DE PASQUA

30 abril 2017

El poblet d’Emaús no ha esta identificat amb certesa, però tampoc cal, perquè representa en realitat qualsevol lloc o espai buscat o enyorat. En realitat el camí d’Emaús és el camí de tot cristià i, encara, el de cada home o dona. Un camí en què Jesús ressuscitat es fa company de viatge per encendre en els nostres cors el caliu de la fe i de l’esperança i compartir el pa de la vida eterna, el seu propi cos i persona. En la conversa dels deixebles amb el desconegut viatger, impacta l’expressió que l’evangelista Lluc posa en boca d’un d’ells: «Nosaltres esperàvem...» (24,21). Aquest verb en passat ho diu tot: nosaltres crèiem, nosaltres esperàvem, l’havíem seguit però... tot s’ha acabat. Curiosament la referència que fan a Jesús de Natzaret, que s’havia demostrat profeta poderós en obres i en paraules, és per suggerir que ell, el seu mestre admirat, també havia fracassat.

¿Què és el que havia fracassat en realitat en les seves vides: la fe, la confiança en algú, una simple il•lusió...? Fa uns mesos s’estrenà la pel•lícula «Silenci» de Martin Scorsese, que exposa de manera punyent aquesta situació. També és un drama, en cert sentit, la indiferència i atonia de persones en altre temps creients i practicants que, sense reflexionar sobre la seva situació, s’han anat allunyant també i necessiten algú que se’ls acosti i els comenci a parlar.

Queda't amb nosaltres

Cançó de 'Canta la teva fe'


Pels camins d’aquesta vida,
sense veure-ho del tot clar,
amb el pas feixuc i força capficats.

Has sortit al nostre encontre,
t’has posat a caminar
i per la nostra conversa has preguntat.

Ens expliques l’Escriptura
com ningú no ho ha fet mai
i et reveles en el gest de partir el pa...

 QUEDA’T AMB NOSALTRES
 QUE EL DIA JA COMENÇA A DECLINAR
 QUEDA’T AMB NOSALTRES
 QUI CAMINA AMB TU, JESÚS,
MAI NO ES PERDRÀ

Gràcies perquè puc compartir en la comunitat

PREGARIA

Confesso que em moro de curiositat, Senyor, i que si tingués una màquina del temps aniria amb les dones de bon matí el diumenge fins a l'entrada del sepulcre, i em reuniria amb els onze  esperant secretament la teva aparició. 


l així vaig fantasiejant, Senyor, lamentant que això no sigui possible, fins que se m'acut posar-me en la pell de la parella de deixebles que caminen, capcots, cap a Emmaús. 

Amb ells m'adono que ara va de bo, que no necessito cap màquina del temps per reconèixer que alguna vegada jo també he llançat la tovallola, que també tinc un cor que es pot obrir i acollir qui camina al meu costat, que també tinc les Escriptures a l'abast i que, en partir el pa de l'eucaristia, et fas realment present entre nosaltres. 

Gràcies perquè puc compartir aquesta trobada en la comunitat dels germans. 
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall