M’agraden les il·lusions òptiques. Pel que tenen de màgia, però també perquè ajuden a entendre com funciona el nostre cervell. Internet en va ple. Entre les més senzilles i conegudes hi ha aquella de les línies paral·leles que semblen torçades, o aquella en la que dos cercles idèntics semblen de mides diferents. Per molt que hàgim comprovat la veritat, quan les tornem a veure no podem evitar tornar a patir la falsa il·lusió. La ciència, a través de la raó, ens ajuda a entendre per què som víctimes d’aquestes il·lusions.
Però resulta que la raó també té les seves il·lusions, els seus límits. Per exemple, els filòsofs medievals varen intentar demostrar a través de la raó l’existència de Déu, i avui alguns científics intenten demostrar amb la raó la no-existència. Ni uns ni altres se’n surten, perquè a través de la raó no podem arribar a aquests nivells de certesa. Les decisions sobre Déu les hem de prendre en un buit de la raó. Tant els creients com els ateus ho som “més enllà de la raó”.
Per això m’encanta allò que va dir Maurice Maeterling, intel·lectual belga, que així com la raó ens ajuda a superar els límits dels sentits, la fe ens pot ajudar a superar els límits de la raó.
És una invitació excel·lent a l’inici de l’Advent. Els nens es mouen només pels sentits, pel que veuen, toquen i senten. Els adults de vegades també, però en el millor dels casos superem el domini dels sentits i ens movem per la raó. I els creients estem convidats a transcendir els sentits i la raó. No a negar-los. No a prescindir-ne. A transcendir els seus límits.
A l’Advent els preparem per celebrar que Déu va glorificar el cos humà, els sentits i la raó en assumir-los a través de Jesús, però que només assolim la plenitud transcendint-los a través de la fe. Com va fer Ell
Però resulta que la raó també té les seves il·lusions, els seus límits. Per exemple, els filòsofs medievals varen intentar demostrar a través de la raó l’existència de Déu, i avui alguns científics intenten demostrar amb la raó la no-existència. Ni uns ni altres se’n surten, perquè a través de la raó no podem arribar a aquests nivells de certesa. Les decisions sobre Déu les hem de prendre en un buit de la raó. Tant els creients com els ateus ho som “més enllà de la raó”.
Per això m’encanta allò que va dir Maurice Maeterling, intel·lectual belga, que així com la raó ens ajuda a superar els límits dels sentits, la fe ens pot ajudar a superar els límits de la raó.
És una invitació excel·lent a l’inici de l’Advent. Els nens es mouen només pels sentits, pel que veuen, toquen i senten. Els adults de vegades també, però en el millor dels casos superem el domini dels sentits i ens movem per la raó. I els creients estem convidats a transcendir els sentits i la raó. No a negar-los. No a prescindir-ne. A transcendir els seus límits.
A l’Advent els preparem per celebrar que Déu va glorificar el cos humà, els sentits i la raó en assumir-los a través de Jesús, però que només assolim la plenitud transcendint-los a través de la fe. Com va fer Ell
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada