Obriu-li el camí

DIUMENGE 2on D’ADVENT

9 de desembre 2018

Anem fent el camí de l’Advent. El segon ciri de la corona n’és un signe. L’evangeli d’avui i el del  diumenge que ve parlen de Joan Baptista; avui amb la presentació molt solemne del personatge i de la seva missió de precursor, i l’altre diumenge amb un resum del seu missatge i l’accent sobre la seva humilitat. El clima social d’aquests dies està ja molt marcat  pel Nadal proper, de manera absorbent i ambigua. Cal ajudar a retrobar el sentit de l’Advent com a celebració de l’esperança cristiana, alhora joiosa i exigent.

Recordem el missatge evangèlic de l’Advent: Déu ve per donar vida a la nostra humanitat. Davant d’aquesta bona nova el diumenge primer posava diversos accents: la joia de la salvació, la vetlla, l’esperança. Avui sentim un altre accent: «obriu-li el camí» (evangeli), resum de la missió precursora de Joan Baptista. L’expressió és d’Isaïes (40,3) que es referia a l’arribada solemne del rei salvador. Aquí el rei és Jesús i la seva arribada té el to de la senzillesa, la confiança, l’amor. «Aplaneu-li el camí» vol dir «obriu-li el cor». Significa tenir un cor net, una actitud oberta, disposada a acollir el missatge de Déu, sigui quin sigui, un cor senzill, «convertit» a Ell, a la seva Paraula, el seu Esperit. La seva Paraula va ser d’amor, de reconeixement del propi pecat, de confiança en Déu, no de força i violència humanes. L’actitud d’acolliment incondicional era necessària davant la sorpresa de Jesús, i també ho és ara per a nosaltres, per a tots.

Perquè sapigueu apreciar els valors autèntics. L’expressió de la carta als Filipencs té una força especial. Pau demana per als seus cristians un amor profund i madur que els ompli de finor d’esperit fins a apreciar els valors autèntics i viure’ls en la seves decisions. És la realització del «cor obert» del qual parlen Joan Baptista i Jesús. Tenir el cor obert es juga en el contacte amb  la gent, en el tracte familiar, a l’hora de decidir sobre els diners o l’estil de vida; té lloc també en la relació entre els grups humans, davant els conflictes socials o el sofriment del tercer món. Tenir el cor obert a l’Esperit porta a apreciar els valors autèntics, a discernir el que està bé i el que no ho està, més enllà de costums i d’interessos. Implica alliberar-se de prejudicis per arribar a discernir en cada situació quin és el bé que cal buscar. Quantes guerres hauríem evitat si haguéssim tingut el cor obert a la veritat de l’amor, del perdó i del diàleg. Quantes condemnes i quants sofriments hauríem estalviat si haguéssim dubtat de les nostres seguretats amb un cor obert a la Paraula i l’Esperit de Jesús.