Els missatges que solem enviar i rebre aquests dies al voltant del cap d’any tenen molta semblança amb les cartes que els infants escriuen als Reis. Com ells, desitgem que el nou any ens porti pau, felicitat, amor i benestar, amb la ingènua confiança que tots aquests béns ens poden arribar màgicament, com ploguts del cel. Com els passa als infants el dia dels Reis, seria com si les persones obríssim els ulls al nou any i es trobéssim de sobte inundats de pau, d’amor i de felicitat.
Vist així, potser ens estem enviant uns missatges que són poc madurs des d’un punt de vista humà i poc consistents des d’un punt de vista cristià.
Els cristians sabem que Déu va crear el món en sis dies i que va descansar el setè dia, deixant la seva obra a les nostres mans. Nosaltres som, doncs, els responsables de fer-hi una terra nova, de construir la pau, l’amor i la felicitat que ens desitgem. I com a adults sabem que tot el que val costa. I sabem a través de Jesús que només podem arribar a la glòria si passem pel camí de la creu. No podem desitjar, doncs, un cap d’any ingenu, màgic, irreal i allunyat de l’esperit evangèlic.
Com a cristià trobo que el millor que puc desitjar a les persones que estimo (i el millor que em puc desitjar a mi mateix) és que Déu ens doni a tots més força interior per assumir els reptes que ens planteja la vida, per convertir-nos en sembradors de pau i d’amor, i perquè sapiguem fer front a les adversitats que inevitablement sobrevindran.
Si m’ho plantejo així, segur que l’any vinent serà més feliç que aquest. Déu no m’haurà enviat directament la felicitat i la pau. Déu haurà estat la força interior que m’ajuda a construir-les.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada