Sempre m’han agradat les etimologies. Penso que descobrir l’origen de les paraules ens pot ajudar a descobrir el sentit de les coses. L’etimologia de la paraula religió, per exemple, ens pot ajudar a descobrir per què diem que la religió és en crisi.
El terme religió prové del llatí, de re-ligare, que significa tornar-se a lligar. Les persones naixem lligades a la mare a través del cordó umbilical. Amb el tall del cordó iniciem un camí per la vida amb el do de l’autonomia, però també amb l’angoixa i la inseguretat de la solitud.
La religió ha estat i és una forma de superació d’aquesta angoixa, un reconeixement de la necessitat de vincular-nos (re-lligar-nos) a Déu per seguir creixent i assolir la plenitud com a persones. La religió és com un nou cordó umbilical que ens nodreix i ens dóna vida.
Una persona no religiosa ha trencat el cordó umbilical amb Déu. O mai no l’ha acceptat. Però això no vol dir que no estigui re-lligada, sinó que s’ha re-lligat amb alguna realitat diferent: la raó, la superstició, la ciència, el diner…
Tots ens nodrim d’alguna realitat a la que ens sentim especialment vinculats perquè considerem que ens fa ser més. Tots som religiosos en el sentit que tenim alguna mena de lligam al que ens agafem per créixer com a persones.
Al Nadal celebrem que Déu es lliga amb nosaltres i que, com a conseqüència, nosaltres ens volem re-lligar amb Ell. La paradoxa és que els que no es consideren religiosos estan més re-lligats del que es pensen, i que potser els que ens diem cristians ens nodrim més d’altres realitats (el consum) que de l’experiència de la fe.
El terme religió prové del llatí, de re-ligare, que significa tornar-se a lligar. Les persones naixem lligades a la mare a través del cordó umbilical. Amb el tall del cordó iniciem un camí per la vida amb el do de l’autonomia, però també amb l’angoixa i la inseguretat de la solitud.
La religió ha estat i és una forma de superació d’aquesta angoixa, un reconeixement de la necessitat de vincular-nos (re-lligar-nos) a Déu per seguir creixent i assolir la plenitud com a persones. La religió és com un nou cordó umbilical que ens nodreix i ens dóna vida.
Una persona no religiosa ha trencat el cordó umbilical amb Déu. O mai no l’ha acceptat. Però això no vol dir que no estigui re-lligada, sinó que s’ha re-lligat amb alguna realitat diferent: la raó, la superstició, la ciència, el diner…
Tots ens nodrim d’alguna realitat a la que ens sentim especialment vinculats perquè considerem que ens fa ser més. Tots som religiosos en el sentit que tenim alguna mena de lligam al que ens agafem per créixer com a persones.
Al Nadal celebrem que Déu es lliga amb nosaltres i que, com a conseqüència, nosaltres ens volem re-lligar amb Ell. La paradoxa és que els que no es consideren religiosos estan més re-lligats del que es pensen, i que potser els que ens diem cristians ens nodrim més d’altres realitats (el consum) que de l’experiència de la fe.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada