Diuen els experts que els humans hem viscut 84.000 generacions com a caçadors-recol•lectors, 7 generacions a l’era industrial i només 2 a l’era digital. Vivim, doncs, com a digitals, però amb un cervell de caçadors-recol•lectors. I diuen que en aquella era llunyana la supervivència va ser possible gràcies a què els humans distingien entre nosaltres i ells. Nosaltres eren la família, la tribu. Ells eren els desconeguts, els estranys.
Doncs bé, durant milers d’anys es varen diferenciar les funcions: l’home es cuidava dels problemes derivats dels ells (defensar la tribu de les amenaces, dels perills, pel que calia coratge i agressivitat), i la dona del nosaltres (protegir, tenir cura, fer créixer, pel que calia sensibilitat i tendresa).
Avui no hi ha ells, en el sentit que els desconeguts o estrangers no representen una amenaça o un perill per a les nostres vides. La funció tradicional de l’home ha quedat, doncs, obsoleta. Avui ens calen més que mai els valors tradicionals de la dona. El present i el futur són femenins.
Maria, a la que els cristians considerem la dona per excel•lència, ens hauria d’ajudar a recuperar aquests valors genuïns, de present i de futur: tenir cura, protegir, comprendre, tenir empatia i tendresa, ajudar a créixer, estimar, conciliar.
Aquest cap de setmana coincideixen la celebració de la festa de Maria i el segon diumenge d’Advent. És una feliç coincidència, perquè els valors de la dona, els valors de Maria, són també els valors de l’Advent: preparar els camins, aplanar les rutes, remoure tots els obstacles per poder acollir, per poder veure i viure la salvació de Déu.
Doncs bé, durant milers d’anys es varen diferenciar les funcions: l’home es cuidava dels problemes derivats dels ells (defensar la tribu de les amenaces, dels perills, pel que calia coratge i agressivitat), i la dona del nosaltres (protegir, tenir cura, fer créixer, pel que calia sensibilitat i tendresa).
Avui no hi ha ells, en el sentit que els desconeguts o estrangers no representen una amenaça o un perill per a les nostres vides. La funció tradicional de l’home ha quedat, doncs, obsoleta. Avui ens calen més que mai els valors tradicionals de la dona. El present i el futur són femenins.
Maria, a la que els cristians considerem la dona per excel•lència, ens hauria d’ajudar a recuperar aquests valors genuïns, de present i de futur: tenir cura, protegir, comprendre, tenir empatia i tendresa, ajudar a créixer, estimar, conciliar.
Aquest cap de setmana coincideixen la celebració de la festa de Maria i el segon diumenge d’Advent. És una feliç coincidència, perquè els valors de la dona, els valors de Maria, són també els valors de l’Advent: preparar els camins, aplanar les rutes, remoure tots els obstacles per poder acollir, per poder veure i viure la salvació de Déu.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada