Als Estats Units hi ha deu milions de persones adultes que practiquen de manera regular alguna mena de meditació, una xifra que dobla la dels que ho feien fa una dècada. I hi ha quinze milions d’adults que practiquen de manera regular el ioga, el doble dels que ho feien l’any 1999.
Aquestes dades poden sorprendre, perquè tendim a pensar que les esglésies estan cada vegada més buides a causa del materialisme que envaeix els països desenvolupats, com si el fracàs de l’Església fos perquè les noves generacions no es preocupen per l’esperit.
Aquestes dades sobre l’increment de la meditació ho semblen contradir, fins al punt que el cristià William Johnson, expert en meditació, parla d’aquest fenomen secular com de “la pregària sense religió”. Són moltes les persones que mediten cada dia i no creuen en res.
Com a creient aquest fenomen m’inquieta. ¿Pot ser que, mentre empreses com Google, Apple o Nike organitzen sessions de meditació per als seus empleats amb la intenció que rendeixin més, els cristians ens hàgim allunyat d’aquesta pràctica que abans semblava propietat nostra?
Encara un altre interrogant, una altra inquietud. ¿Pot ser que moltes persones estiguin practicant l’experiència de la meditació fora de la fe perquè els creients no hem sabut transmetre la fe com a experiència? ¿Pot ser que posem massa l’accent en el dogma i en la moral i poc o gens en una intensa experiència interna de Jesús?
Trobo que el temps litúrgic de l’Advent és una bona oportunitat per fer-me aquestes consideracions. I encara una darrera. Potser hi hauria menys persones que practiquessin una “pregària sense religió” si a la meva manera de viure la religió hi hagués més pregària.
Aquestes dades poden sorprendre, perquè tendim a pensar que les esglésies estan cada vegada més buides a causa del materialisme que envaeix els països desenvolupats, com si el fracàs de l’Església fos perquè les noves generacions no es preocupen per l’esperit.
Aquestes dades sobre l’increment de la meditació ho semblen contradir, fins al punt que el cristià William Johnson, expert en meditació, parla d’aquest fenomen secular com de “la pregària sense religió”. Són moltes les persones que mediten cada dia i no creuen en res.
Com a creient aquest fenomen m’inquieta. ¿Pot ser que, mentre empreses com Google, Apple o Nike organitzen sessions de meditació per als seus empleats amb la intenció que rendeixin més, els cristians ens hàgim allunyat d’aquesta pràctica que abans semblava propietat nostra?
Encara un altre interrogant, una altra inquietud. ¿Pot ser que moltes persones estiguin practicant l’experiència de la meditació fora de la fe perquè els creients no hem sabut transmetre la fe com a experiència? ¿Pot ser que posem massa l’accent en el dogma i en la moral i poc o gens en una intensa experiència interna de Jesús?
Trobo que el temps litúrgic de l’Advent és una bona oportunitat per fer-me aquestes consideracions. I encara una darrera. Potser hi hauria menys persones que practiquessin una “pregària sense religió” si a la meva manera de viure la religió hi hagués més pregària.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada