Expulsar ídols

DIUMENGE III de QUARESMA

4 març 2018

D’alguna manera som a l’equador del nostre camí de preparació individual i comunitari per a la celebració de la Passió-Mort-Resurrecció de Jesús, el nucli fort de la nostra fe. Per això preguntem-nos personalment i també comunitàriament com va el nostre camí quaresmal.

El nostre camí cap a Pasqua també fa referència al camí que el poble d’Israel va haver de recórrer per guanyar la llibertat. Llibertat enfront, en un primer moment, de l’esclavatge dels egipcis. Un esclavatge exterior a ells. Un esclavatge no volgut, patit. Però en la travessa del desert, un cop alliberats d’aquest esclavatge conduïts per Moisès, descobreixen nous esclavatges, aquesta vegada molt més interiors i d’alguna manera, volguts. En ús de la seva llibertat cauen en nous esclavatges més subtils, l’esclavatge de la riquesa, de la cobdícia, de l’odi al germà.

En els deu manaments, el primer és el de no divinitzar res que no sigui Déu. Cap realitat humana, cap bé material. És en aquest mateix sentit que Jesús entra en el Temple de Jerusalem i en fa la purificació. Aquell indret s’havia convertit en un ídol enlloc de ser signe de la presència de Déu. Amb aquesta purificació, i amb tota la seva vida, Jesús ens fa saber que és en la seva humanitat on Déu es fa present. En la seva humanitat tal com ell la va viure: una humanitat viscuda com a servei, acolliment, sobretot dels més febles, perdó, solidaritat, amor. És en aquesta manera de viure la vida humana que Déu es fa present. Tots els altres llocs, es diguin mesquites, sinagogues, temples budistes, o esglésies, no seran llocs de la presència de Déu si no són llocs on s’ajuda a créixer en humanitat. 

En aquest temps de Quaresma deixem entrar Jesús en el nostre cor, en la nostra vida, perquè també ens purifiqui, faci neteja, expulsi els nostres ídols, tot allò que no ens ajuda a estimar i que ens esclavitza.

Tot allò que ens allunya del Déu de Jesús, un Déu que ens crida a actuar a favor dels seus preferits: els pobres, els refugiats, els sense-sostre, els malalts, els qui viuen en la foscor, en la desesperació, els qui han perdut la feina, els qui pateixen violència i fins i tot són morts a causa de les seves conviccions o creences. Aquests són l’encarnació avui del Messies crucificat, escàndol per als uns i absurd per als altres.