PREGÀRIA
Han passat vint segles, Senyor, i la teva creu continua essent un escàndol i un absurd.
Escàndol per als que no suporten que Déu es mostri feble i sofrent, absurd per als que no creuen en un Déu que doni sentit al món, i encara menys que aquest sentit sigui el lliurament d'un mateix.
La creu ens diu que no salven la força, la riquesa ni el plaer. Ni tan sols la raó. Només salva l'amor, un amor radical que capgira i dona sentit a les pitjors realitats del món, que són el sofriment i la mort.
Un amor que és la font de l'autèntica bellesa, la veritable riquesa i el goig perenne.
No convertim la creu en un objecte de luxe o de decoració. No l'amaguem ni la camuflem. Ella és el nucli de l'evangeli.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada