Meditant l’Evangeli d’aquest cap de setmana m’ha vingut al cap una publicació francesa a la que vaig tenir accés de manera casual fa quinze dies. Hi havia un anunci d’un rellotge de luxe, amb l’eslògan “Si als 50 anys no has aconseguit aquest rellotge, la teva vida ha estat un fracàs”. Al costat hi havia una vinyeta d’un humorista francès, anomenat Boulet, en la que es llegia: “Si als 50 anys continues somiant en aquest rellotge, segurament la teva vida ha estat un fracàs”.
La metàfora del rellotge (la diferència entre tenir i ser) m’ajuda a comprendre el contrast entre llum i tenebra, entre bé i mal, del que parla l’Evangeli de Joan. Quan diem que Déu ha enviat el seu Fill al món per salvar-lo, vol dir que Déu, a través de Jesús, ens ajuda a ser. Viure obsessionats pel tenir és viure en la tenebra.
El problema quan plantegem aquestes dicotomies és el risc de pensar que uns (normalment els altres) són del bàndol del mal i uns altres (nosaltres) del bàndol del bé, mentre que a la Quaresma se’ns recorda que a la vida el bé i el mal no es distribueixen entre unes persones i unes altres, sinó en el si de cada persona. Encara que estiguem en el camí de la llum, sempre hi ha una part de nosaltres que és en la tenebra.
El somni del creient és que Jesús és la llum de la nostra vida. Però aquest somni està contaminat, hi ha parts de la nostra vida esbiaixades. Com deia sant Pau, “de vegades no vaig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria” (Rm, 7, 19). Podríem dir, d’acord amb l’Evangeli, que la part de nosaltres que obra malament “té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres” (Jn 3, 20).
Per mi la Quaresma és una oportunitat per revisar els meus somnis (com el que simbolitza el rellotge de l’anunci), per adonar-me que a la vida hi ha llums que no m’il·luminen sinó que m’enlluernen (i que, en conseqüència, em ceguen), que hi ha somnis que m’impedeixen veure-hi clar. No m’hauria de fer por acostar-me a la llum, a Jesús, per desemmascarar el que hauria de purificar en mi mateix.
La metàfora del rellotge (la diferència entre tenir i ser) m’ajuda a comprendre el contrast entre llum i tenebra, entre bé i mal, del que parla l’Evangeli de Joan. Quan diem que Déu ha enviat el seu Fill al món per salvar-lo, vol dir que Déu, a través de Jesús, ens ajuda a ser. Viure obsessionats pel tenir és viure en la tenebra.
El problema quan plantegem aquestes dicotomies és el risc de pensar que uns (normalment els altres) són del bàndol del mal i uns altres (nosaltres) del bàndol del bé, mentre que a la Quaresma se’ns recorda que a la vida el bé i el mal no es distribueixen entre unes persones i unes altres, sinó en el si de cada persona. Encara que estiguem en el camí de la llum, sempre hi ha una part de nosaltres que és en la tenebra.
El somni del creient és que Jesús és la llum de la nostra vida. Però aquest somni està contaminat, hi ha parts de la nostra vida esbiaixades. Com deia sant Pau, “de vegades no vaig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria” (Rm, 7, 19). Podríem dir, d’acord amb l’Evangeli, que la part de nosaltres que obra malament “té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres” (Jn 3, 20).
Per mi la Quaresma és una oportunitat per revisar els meus somnis (com el que simbolitza el rellotge de l’anunci), per adonar-me que a la vida hi ha llums que no m’il·luminen sinó que m’enlluernen (i que, en conseqüència, em ceguen), que hi ha somnis que m’impedeixen veure-hi clar. No m’hauria de fer por acostar-me a la llum, a Jesús, per desemmascarar el que hauria de purificar en mi mateix.
Joan Ferrés Prats
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada