Fa unes setmanes vàrem saber que els Germans de Sant Joan de Déu han obert un "corredor humanitari" per als refugiats. El dia 27 de febrer van arribar a Ciempozuelos i a Manresa 220 fills i filles de Déu, el mateix Déu a qui beneïm per la valentia i integritat d'aquests religiosos que, deixant-se portar per la força, la gràcia i l'amor de l'Esperit Sant, testimonien amb la seva fe l'olor de les bones obres. La compassió i la misericòrdia d'una Església en sortida, a la qual tant ens exhorta i urgeix el papa Francesc, té rostre concret.
I és aquí on podem, no només contemplar, sinó tocar al "Crist nafrat" que ens descriu santa Teresa de Jesús i que va marcar un abans i un després en el seu seguiment del Mestre. És aquí, en aquesta realitat concreta, com en tants altres llocs, on podem apropar-nos a les nafres del Senyor: "Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn sofrent dels altres... que acceptem de veritat entrar en contacte amb la existència concreta dels altres i coneguem la força de la tendresa. Quan ho fem, la vida sempre se'ns complica meravellosament "(EG 270), ens diu el papa Francesc.
Per això, la primera resposta a la pregunta on comença la Pasqua del Senyor? és que cal baixar sempre més avall, doncs, com a seguidors seus, l'abaixament fins a l'últim i el buidar-se ens incorpora a tots en Ell i permet retrobar-nos amb una nova manera d'existir sempre cap als altres, perquè la nostra vida l'experimentem com un continu donar-se de Déu. Es tracta d'acollir i col·laborar en la construcció del Regne de Déu que comença ja amb Jesucrist.
José María Avendaño
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada