PREGÀRIA
També avui t'aclamem amb palmes i rams d'olivera, i tot seguit t'acusem quan ens retreus les nostres hipocresies i infidelitats.
Ens fas nosa i et girem la cara quan et trobem brut i miserable al banc del carrer o en un caixer automàtic, bloquejat sense futur en un camp de refugiats o decrèpit en una residència per a vells.
Serà difícil, Senyor, avui el que es porta és la superficialitat. Però cal que ens atrevim a seguir-te fins al final, que no renunciem a acompanyar-te en aquests dies crucials.
Només així podrem participar del gran misteri de la vida sense límits, de l'amor barrejat amb sang que vessa del teu cos i que amara i fecunda les vides dels que s'atreveixen a quedar-se al teu costat.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada