El noi creixia i es feia fort

LA SAGRADA FAMÍLIA

31 desembre 2017

"El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor".

Jesús, malgrat ser Fill de  Déu, va voler passar per la mateixa experiència que nosaltres: viure en una família. I és en el sí d'aquesta família, amb Maria i Josep, on Ell, Jesús, va anar creixent, fent-se fort i entenimentat i va aprendre a estimar Déu i els altres.

Com és l'ambient a casa meva? Realment ens ajuda a tots a créixer, a progressar? 

Subratllem "tots" perquè, de vegades més o menys conscientment, hi pot haver a casa alguna víctima: poden ser els avis, una mica abandonats, pot ser la mare o el pare que van sobrecarregats, pot ser un dels fills que tal vegada és menys valorat i apreciat... o poden ser altres membres de la família. 

Avui, festa de la Sagrada Família, pot ser un bon moment per revisar amb sinceritat si a casa tots s'hi troben bé: si tots ens sentim estimats, si tots ens ajudem mútuament a créixer sense excloure ningú.

Fixem-nos en l’admiració que els pares, Josep i Maria, senten davant del que es diu del nen, sobretot en el moment en què Simeó profetitza el sentit i la finalitat de la seva vida. També en aquesta actitud d’escolta admirada trobem un exemple a imitar. Hem rebut el do de la fe gràcies al testimoni dels altres creients. Molts de nosaltres vam rebre aquest do en el si de la nostra família. Ells ens van iniciar en la fe, oferint-nos les beceroles sense les quals no haguéssim arribat a ser creients adults i madurs. Com de rellevant segueix sent l’actitud d’escolta tant per a iniciar-nos en la fe com per anar-hi madurant! Parant atenció al testimoni, generació rere generació, anem transmetent-nos la fe: fa falta un emissor i també un receptor. Avui sembla que, en les nostres famílies, ens manquen totes dues coses. Per això resulta tan complicat evangelitzar, despertar o iniciar en la fe les generacions més joves. Avui pot ser una bona ocasió per agrair als nostres avis el fet d’haver-nos llegat el do de la fe i per recordar que, en aquest sentit, el compromís de la família segueix sent insubstituïble. No hi deu haver cap manera millor d’honorar els pares i els grans.

Matrimoni, camí d'amor

Dificultat

Un projecte de parella irreal i poc consistent: això té lloc quan LA PARELLA DESCUIDA  EL CREIXEMENT PERSONAL, quan no té prou cura de l’amor recíproc i la relació no es basa en la confiança i en la veritat. Confio?

Solució

El PROJECTE DE PARELLA REAL: ens preocupa el creixement de l’altre tant com el propi? Què fem i com ho fem per créixer en l’amor?

Següent

Carta de Déu als esposos

«Aquesta carta, no us arribarà per correu ni per e-mail. La teniu escrita en el els vostres cors i la podreu llegir sempre que connecteu amb la meva Llum a través de la pregària. Diu així: 

Sóc jo qui us va crear l'un per a l'altre perquè no us sentíssiu sols i poguéssiu experimentar la força i la suavitat de l'amor. Desitjava que us ajudéssiu mútuament a créixer fins a esdevenir aquella persona única que jo vull que sigueu. Sou conscients que la vostra parella és un regal meu? Valoreu-la! 

La vostra major riquesa no són els diners sinó la vostra estimació. Procureu «regar-la» amb un diàleg freqüent i sincer i feu-la créixer a través d'aquelles petites atencions i delicadeses que barren el pas a la rutina, l'enemic de l'amor. Feu coses junts, però respecteu també un àmbit de llibertat per a cadascú. 

Us he fet participar del meu poder creador perquè tinguéssiu l'alegria de poder portar fills al món. Us els confio perquè els ensenyeu a ser solidaris, a estimar la pau i a sentir-se també fills meus. No oblideu que, a través dels fills, esteu creant el món del demà! 

Estigueu molt units, però no us quedeu tancats a casa. Sortiu a fora i escampeu pertot arreu la meva bondat. Les persones amb qui us relacioneu han de descobrir, a través vostre, que jo no sóc un jutge sever sinó un Déu que comprèn, que perdona i estima. Vosaltres sou els testimonis del meu amor. No em decebeu! 

Des del dia del casament, porteu dins una Llum i una Força especial. 

Demaneu-me-la sempre que la necessiteu i jo no us fallaré. I recordeu, sobretot, que també porteu dins el meu Amor que és el llaç que us manté units. No malverseu aquest tresor! 

Quan un dels dos se'n vagi d'aquest món -aquest moment arribarà!-, recordeu que seguirà vivint al meu costat, a la llar definitiva, on esperarà l'altre. Després ja no hi haurà mai més separació. Restareu per sempre amb mi, i amb les persones que estimeu, allà on ja no hi ha tristeses, sinó només goig per a tots. 

Aquest és el meu projecte per a vosaltres. Us agrada? El vostre Pare del cel que us espera i us estima». 

Lluís Armengol Bernils, SJ

Per les famílies del temps d'avui

PREGÀRIA

Senyor Jesús, tu que vas viure en una família que tenia ben poc de «normal» però que va buscar sempre de sotmetre's a la voluntat amorosa del Pare, et prego per les famílies del temps d'avui: no perquè siguin «normals» sinó perquè busquin també la teva voluntat. 

Que tantes parelles que comencen una convivència fràgil, sense compromís, mirant de provar si es trobaran a gust, s'ajudin a madurar mútuament en l'amor i vagin construint un projecte seriós de vida d'acord amb la teva voluntat. 

Que les persones que fan de la seva parella un objecte de domini, a vegades fins arribar a la violència, es converteixin i es curin de la seva perversió, i que les víctimes rebin protecció i l'oportunitat d'una nova vida. 

Que les persones i les parelles homosexuals s'esforcin, com tothom, en un camí de maduració i d'integració de la seva conducta segons els criteris de l’evangeli, i se sentin valorades i estimades dins l'Església tal com Déu les estima.

Parenostre...

Convit al Concert de Sant Esteve 2017

Amics i amigues de la Geltrú,

Tot i que vaig començar el meu ministeri sacerdotal a la Geltrú, l’estiu de 1957, de fet he passat 58 anys fora de la nostra bonica ciutat de Vilanova i la Geltrú. Ara bé, en moltes ocasions havia participat en Festes Majors i, no cal dir, també després de celebrar el dia de Sant Esteve en família, em feia present al Concert de la Parròquia.

Però hi ha un fet per a mi molt important: havent conegut el Grup Instrumental de Santa Maria de la Geltrú, llargs anys dirigit pel meu cunyat, després diaca, Albert Tort, al cel sigui, us vàreu fer presents, una colla d’anys, a la parròquia de Sant Vicenç màrtir, de Sant Vicenç dels Horts, dintre del Cicle Nadalenc, fent les delícies del bons feligresos que cada any hi varen participar. Aleshores, fruit d’aquells encontres, alguns d’entre vosaltres ho recordeu, neix el Grup Musical de la Parròquia de Sant Vicenç dels Horts, dirigit pel mateix director, el meu amic en Francesc Jornet, amb l’ajut imprescindible d’en Roc Escala, i avui amb 39 anys de servei generós en les festes i actes més importants de la parròquia. Moltes gràcies a vosaltres!

XL Cantada Popular de Nadales / Concert de Sant Esteve

Amics i amigues de la Geltrú,
Tot i que vaig començar el meu ministeri sacerdotal a la Geltrú, l’estiu de 1957, de fet he passat 58 anys fora de la nostra bonica ciutat de Vilanova i la Geltrú. Ara bé, en moltes ocasions havia participat en Festes Majors i, no cal dir, també després de celebrar el dia de Sant Esteve en família, em feia present al Concert de la Parròquia.

Però hi ha un fet per a mi molt important: havent conegut el Grup Instrumental de Santa Maria de la Geltrú, llargs anys dirigit pel meu cunyat, després diaca, Albert Tort, al cel sigui, us vàreu fer presents, una colla d’anys, a la parròquia de Sant Vicenç màrtir, de Sant Vicenç dels Horts, dintre del Cicle Nadalenc,... (continua llegint)

PROGRAMA

1ª part

Valsos

Fantasia sobre Greensleeves,
R. Vauyhan Williams
arrg. C. A. Tort

Bacarola  ( Contes de Hoffman )
Jacques Offenbach
arrg. Pol Garcia Raventós

Tema de Lara ( Dr. Zhivago )
M. Jarre
arrg. Jordi Valls

Eldelweiss
Richard Rodgers
arrg. Cesar Zumel

Moon River
Henrry Mancini
adapt. chorale  Alain Langrée

El bell Danubi blau
J. Strauss
arrg. Jordi Valls

2ª part

Nadales Populars

Fum, fum, fum
Ha nascut el Déu Infant
O arbre sant
La marxa dels Reis
El pobre alegre
Cançó de l’estrella
On aneu ?
Els pastorets
El rabadà
El dimoni escuat
Els àngels de la glòria

Déu t’ha concedit el seu favor

DIUMENGE 4art D’ADVENT

24 desembre 2017

Déu entra al món a través de la humilitat d’una donzella, i s’abaixa fent-se home. La Història de la Salvació comença per la petitesa, per l’abaixament, per la humilitat. Avui acaba l’Advent i s’inicia ja, amagat al si de Maria, el misteri de Nadal, Déu amb nosaltres. Déu no es va buscar una estança reial per a néixer, sinó una caseta humil de Natzaret; Déu no es fixà en títols nobiliaris, sinó en una noia humil de poble.

I tot això esdevé mitjançant un diàleg entre el cel i la terra, entre un mitjancer celestial, Gabriel, l’àngel encarregat d’anunciar els grans misteris, i Maria, la donzella escollida d’entre totes les dones. 

De sobte, l’àngel penetra en l’estança i la saluda amb paraules sublims, i la noia, en sentir-les, s’esglaià:

«qui sóc jo perquè em diguis "plena de gràcia i el Senyor és amb tu”?

Qui sóc jo per sentir-me tan estimada de Déu?»

I, a semblança dels anuncis celestials a l’Antic Testament, l’àngel la cerciora i la conforta: «Certament, tu no ets pas res humanament, però Déu ha posat en tu la seva mirada, t’ha escollit i farà en tu tot allò que tenia predestinat de realitzar des de l’eternitat. Tu seràs la terra que acollirà el gra que ha de germinar. I el fill que naixerà de tu acomplirà les profecies fetes a David, serà el seu fill promès i s’anomenarà Fill de l’Altíssim. Heretarà el seu tron i serà rei per sempre».

Maria es fa col·laboradora del pla salvífic de Déu. No ho entén pas tot, no, però creu. Es llença en mans de Déu. I això és el que veurem reflectit al llarg de tot l’Evangeli. Així serà en sentir les paraules dels pastors; i en la pèrdua i trobada del Nen Jesús al temple i la seva resposta. En les paraules d’independència de Jesús a Canà respecte a la seva mare. En les paraules de ser “mares i germans” adreçades als qui guarden les seves paraules. I, sobretot, en la mort del seu Fill a la creu.

En totes aquestes escenes Maria era l’esclava del Senyor, i obeïa sense comprendre. Però a la fi va ser premiada amb l’experiència de la Resurrecció de Jesús i, finalment, amb la glorificació al costat del seu Fill al cel.

Nadal a la Geltrú

 desembre de 2017

   (totes les misses ferials són a les 19h, com és costum)

diumenge 24 

• 18:30h Missa del Gall familiar 
• 23:30h Vetlla de Nadal (Poema de Nadal)
• 00:00h Missa del Gall
  i pessebre vivent organitzat per l’esplai.

dilluns 25

• 12:00h - Missa de Nadal

dimarts 26

• 10:00h - Missa de St. Esteve
• 22:00h - Concert de St. Esteve Grup Instrumental.

divendres 29

• 19:30h - Pregària interconfessional a l’Església Evangèlica Romana Emanuel

diumenge 31

• 12:00h - Missa de la Sagrada Família.

gener de 2018

dilluns1

• 12:00h Sta. Maria – Cap d’Any

divendres 5

(no hi ha missa vespertina)

dissabte 6

• 12:00h - Reis.

Podeu portar aliments(llegums, arròs, conserves)  i productes d’higiene personal per Càritas.

Conte de Nadal

Acabo de llegir un vell conte italià. Té unes similituds molt significatives amb la paràbola evangèlica del fill pròdig, però és ambientat en el temps de Nadal. Diu que un noi va marxar de casa seva i va malgastar tot el que havia rebut, no solament els diners, sinó també la salut i l'honor. De tant en tant li venia al cap la idea de tornar a casa seva, però la refusava de seguida, unes vegades pel temor de no ser ben rebut i unes altres perquè no se sentia capaç de refer la seva vida.
Un any, quan s'acostava la nit de Nadal, es va animar a escriure als seus, demanant perdó per tot allò que havia fet. Els explicava que no gosava tornar, per bé que ho desitjava amb tot el cor.

Sentim la teva veu amiga

PREGÀRIA

No t'ofenguis, Senyor Déu, però a vegades em recordes aquell amic una mica ximple que tenia de jove i que de tant en tant es despenjava amb una proposta inesperada que a voltes m'obria a noves dimensions i altres m'ajudava a descobrir els meus límits. 

El meu amic no era tan agosarat com l'àngel amic de Maria: la seva proposta li va canviar la vida i li va fer superar tot límit humà. 

Avui et prego per mi i per tothom, però sobretot pels joves.

La societat de consum els incita a omplir-se les vides de falsedats i ximpleries que només serveixen per tenir-los distrets i convertir-los en carn de canó. 

Tant de bo que sentin la teva veu amiga que els obre la vida a noves dimensions i els convida a la ximpleria inigualable de fer-se disponibles a la teva voluntat i al servei dels altres. 

Testimoni de la Llum

DIUMENGE 3er D’ADVENT

17 desembre 2017

La vida i del missatge de Joan Baptista: “testimoni de la Llum”, “veu que ens crida a aplanar el camí del Senyor” era la referència tant buscada en aquell temps. No és un testimoni com el dels sacerdots i fariseus que l’interroguen; la seva resposta no és el resultat d’un compendi ben aprés, és fruit més aviat de l’escolta atenta de les esperances i dels sofriments del seu poble i de la meditació assídua de Déu.

El testimoni veritable no surt de la rauxa d’un moment, necessita del silenci del desert per pregar, per aprendre no només a mirar la vida sinó a veure-hi l’invisible que li dóna sentit i finalitat; veure i contemplar la llum de Déu que il·lumina la seva raó i el seu sentiment. El testimoni no és tampoc propaganda i prou, la seva finalitat no és l’erudició, no adoctrina fins a la sacietat; viu, irradia i contagia. Habitat més per convenciments que per creences, la seva vida, desvetlla novament la confiança en la bondat del cor de l’home que sempre és capaç de convertir-se dels seus valors líquids si troba la solidesa de l’amor de veritat. El testimoni no pretén capgirà el cervell de ningú, proposa en positiu el que entén per voluntat salvadora de Déu. Viu convertint-se constantment, no tracta de salvar els altres sinó de compartir la salvació que ell experimenta. El testimoni, des de la claror de la mirada de Déu, examina i valora el present i es queda amb allò que no participa de l’ombra del mal. Així aplana el camí perquè el qui cerca vagi trobant a Aquell que, tot i que diu no conèixer, ja és ben a prop seu.

Advent: silenci, escolta, confiança, naixement

El temps que hem passat a cobert del ventre de la nostra mare ens ha permès d’aproximar-nos per primer cop, amb suavitat i tranquil·litat, a la lliçó vital de l’Advent, que es pot resumir en quatre paraules lluminoses: silenci, escolta, confiança, naixement.

Sigrid Haas

Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment

(Marc 13, 33)

• Sempre és el moment, per això cal vigilar, estar despert. L’avinguda de Déu en les nostres vides demana una actitud de vigilància constant, i amb els llums encesos.
• El Senyor ve a casa meva. On em trobo? Estic dormint? O potser entretingut i capficat per coses supèrflues? 
• El faig esperar, perquè sóc mandrós? O perquè m’he tornat sord a la seva crida?
• Sóc una porta tancada que em malfio de tothom? O bé, sóc una porta oberta, sempre apunt per acollir?
• La vida que visc, traspua esperança? El meu cor és un cor obert a l’esperança?
• Enyoro o espero? Em refugio en el passat o lluito pel futur?
• ¿Prego confiadament per no caure en el desànim davant d’un món tan desgavellat? 
• ¿La meva vida es pot dir que és un estimar constant? 
• ¿Procuro viure de manera senzilla, perquè altres puguin senzillament viure?
• ¿Aprenc cada dia a perdonar els altres, sabent que el perdó m’humanitza i m’allibera profundament?
• De quina manera espero el Nadal? Com m’hi preparo?

El teu compromís millora el món

La manca de compromís és una de les característiques de la nostra societat, en la qual gairebé tot és tan sols per a una estona. Les noves generacions es relacionen pensant que el compromís amb la família, amb els amics, a l’escola, a la feina no és important. Avui en dia parlar de compromís sembla

que estigui passat de moda o que sigui conservador. Parlar de compromís és anar contracorrent.

A Càritas no parlem d’un compromís qualsevol, parlem del compromís cristià que configura la persona en tota la seva integritat, és social i caritatiu, arrelat en l’Evangeli, en el ser en els altres i per als altres. Es tracta d’ un compromís que neix en la fe en un Déu Trinitat: Déu Pare que ens estima a tots incondicionalment i que ens confereix a tots la mateixa dignitat; Déu Fill que dóna la vida per alliberar-nos de les esclavituds quotidianes i ens salva de les ombres; i Déu Esperit que anima i encoratja l’amor que habita en cada ésser humà i l’indueix a caminar en comunitat per ser sal i llum en el món.

vingui a nosaltres el vostre Regne

PREGÀRIA

L'Esperit del Senyor reposa sobre nosaltres, 

no el sufoquem! 

Déu no ens ha enviat per anunciar-nos a nosaltres mateixos, sinó per portar la Bona Nova als desvalguts. 

No m'ha de fer por buidar-me de mi mateix per omplir la meva vida de la fam dels desnodrits, 

de la por dels fugitius, 

de la ignorància dels que no tenen escola, 

del fred dels que no tenen llar, 

de la desesperança dels que no tenen futur. 

La Bona Nova que hem d'anunciar és que Déu vol un món on tothom hi càpiga, un món en què l'alegria d'uns no sigui la desgràcia d'uns altres. 

Aquest món ja és entre nosaltres però encara no el coneixem. 

L'ha inaugurat Jesús i s'anomena Regne de Déu. 

Pare, vingui a nosaltres el vostre Regne. 

Preparar els camins, convertir-se a Déu

DIUMENGE 2on D’ADVENT

10 desembre 2017

Encara que és cert que l’Advent no té un aspecte tant penitencial com la Quaresma, podem considerar que com a temps de preparació per celebrar i experimentar l’arribada del Senyor, també aquest temps litúrgic exigeix un esperit de conversió. És necessari guiar-nos vers el qui ve, orientar-nos cap a Ell des del fons del nostre ésser, perquè, altrament, no és possible la trobada. Hem d’esperar i avançar la seva arribada (com ens diu avui Pere), facilitar-la, amb la nostra actitud. 

L’oració del Parenostre pot ens ajudar a orientar-nos cap a Déu, trobar-nos cara a cara, veure en el seu rostre de Pare el reflex del nostre ser fills d’adopció. Quan li demanem que el seu nom sigui santificat, que perdoni les nostres culpes, que no ens deixi a mercè de la temptació... recuperem la nostra veritable identitat, perquè ens convertim, ens girem cap a Déu. I això fa possible que estiguem a punt per a la trobada amb el qui ve. No estarà de més que rubriquem aquest retorn al Pare participant en la celebració del sagrament de la Penitència. 

Què és el que haig de canviar de la meva vida, per facilitar el camí al Senyor? Cadascú s'ho sap. Revisem-nos sincerament per tal de descobrir què em va apropant al Senyor, per potenciar-ho. I què me'n va apartant per rebutjar-ho. 

Perquè és precisament aquest obstacle el que em produeix tristesa, el que destorba que l'esperança arribi més plenament a la meva vida i el que em treu el coratge de donar-me més joiosament als altres. 

Lluny del Senyor no hi ha pau, ni alegria vertadera, ni desig de fer-me disponible als altres. Lluny del Senyor tot és fosc i fred. Ens n’hem de convèncer d'això.

PREGÀRIA

Senyor, 

no permetis que caiguem en la temptació d'instal·lar-nos i creure que, això de ser cristians, ja ho tenim per la mà. 

No permetis que caiguem en la temptació de creure que no hi ha res afer, que la gent no fa cas de tu i que val més passar desapercebuts per tal de no prendre mal. 

Ens cal obrir camí perquè puguis arribar al cor dels que no et troben a faltar perquè es pensen que ho tenen tot, dels que estan atordits de tant soroll, dels què ja no confien que ningú els pugui ajudar ... 

Sí, la cura del planeta que ens sosté, la lluita contra la fam i la misèria, el desig d'un món més pacífic, d'una política més participativa, d'una economia més justa, d'unes famílies més felices són signes que ens anuncien que és possible canviar coses i que, potser sense saber-ho, el món continua desitjant la teva vinguda. 

L'Evangeli del dit i la lluna

La meditació de l’Evangeli d’aquest cap de setmana m’ha fet pensar en aquell proverbi xinès atribuït a Confuci i que es va fer popular en el maig del 68 francès: “Quan el dit assenyala la lluna, el ximple mira el dit”.

Mirar el dit en comptes de la lluna és la temptació en la que caiem els cristians quan ens fascina el missatger en comptes de sentir-nos fascinats pel missatge, quan ens fixem més en Joan Baptista que en Jesús al que ve a anunciar, quan ens preocupem més per la llei que no pas per la vida interior de la que la llei hauria de ser un reflex, quan posem més interès en l’Església o en els capellans que no pas en Jesús i l’Evangeli.

Avisos

Els grups es trobaran fins el 24 de desembre

CARITAS

El dijous 14 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, als locals de la parròquia de St Joan Baptista, ens trobarem tots els voluntaris de CARITAS INTERPARROQUIAL per celebrar el Nadal i pregar per la Terra com St Francesc d’Assís. Tothom hi està convidat i serà un bon moment per convidar a persones que podrien ser futurs voluntaris.

ACTES DE NADAL

El proper dissabte 16 de desembre, durant tot el dia a la plaça i a tota la Geltrú s’inicien els actes de Nadal. I especialment a les 6 de la tarda amb la plantada del pi a la plaça  de l’Assumpció.

CONCERT DE NADAL

El dissabte 16, a les 8 del vespre, a l’església de La Geltrú podrem escoltar com ja es tradicional el Concert de Nadal de la coral Orfeó Vilanoví i altres dues corals convidades.

CATEQUESI: Es recorda a les famílies de la catequesi que diumenge 17 hi haurà la celebració del Nadal a l’hora de la catequesi.

II Cicle de Concerts d'Advent

Pro restauració dels vitralls de la capella

Clàudia Añor i Carles Vallès

11 dedesembre de 2017, a les 19'00h

Escolta't, si el vols escoltar

Com pots demanar que Déu t’escolti si tu no t’escoltes a tu mateix? Si estàs distret, si estàs pendent de tot i de res, sempre a la superfície de tu mateix. Respira, fes silenci, confia. Ara i aquí és el moment de Déu.

Temps d'espera

Diuen  que  per  reservar  taula  al  prestigiós  restaurant  Le  Caprice  de  Londres  cal esperar 3 o 4 setmanes. Per a aconseguir una moto Harley‐Davidson Softail Deuce cal esperar  de  sis  a  divuit  mesos.  Per  poder  comprar  un  cotxe  Aston  Martin  V12 Vanquish  cal  esperar  dos  anys.  També  dos  anys  per  poder  fer‐se  soci  del Reebok Sports  Club/NY,  el  gimnàs  més  modern  del  món.  Cal  esperar  entre  dos  i  tres  anys perquè t’esmolin una espasa japonesa. Aconseguir a Singapur els bolsos Kelly i Birkin, d'Hermés, exigeix una espera de  tres anys. Cal esperar 5 anys per poder obtenir un  rellotge  Rolex  Daytona.  Cal  esperar  18  anys  per  a  aconseguir  un  abonament  de
temporada de l’equip de bàsquet dels New York Giants, i no menys de 25 anys per
poder ser propietari d'una bústia de l'oficina postal GPO (General Post Office), que té segles d'antiguitat.
Per descomptat, en tots aquests casos, a l’alt preu en temps d’espera cal afegir‐hi un a
altíssim preu en diners.
Si ens  fixem en la relació entre el cost i el valor, als cristians el Nadal ens surt molt
més a compte. No hi ha punt de comparació pel que fa a l’interès del regal que se’ns  ofereix. A curt, a mig i a llarg termini, podem estar segurs que Jesús omplirà la nostra vida molt més que tots els reclams esmentats abans. En tenim garantia, encara que la  publicitat  no  ens  el  presenti  com  el  regal  més  sublim  que  podem  aconseguir.  I aquesta garantia no té caducitat.
Això sí, hem d’esperar les quatre setmanes de l’Advent i hem de pagar el preu d’una
preparació  intensa  durant  aquestes  setmanes.  Com  més  a  punt  tinguem  el  nostre esperit quan arribi el Nadal, més intensa serà la felicitat pel regal que Déu ens farà.
  

Joan Ferrés Prats

Vine, Senyor

PREGÀRIA 

Nosaltres som

l'argila i tu el
terrisser.
Vine, Senyor,
i fes de la massa
informe de les
nostres vides
i del nostre món
un instrument útil,
bell i únic.
Vine i sorprèn‐nos
amb la teva
manera
de venir
humil,
dèbil
i silenciosa.
Vine
a fer del nostre
món un lloc de
pau,
justícia
i fraternitat,
espai de
convivència
i confiança mútua
on ningú no sigui
exclòs, perseguit,
considerat inútil o
menys digne.
On els més petits
ocupin els llocs
d'honor
i els més capaços
sentin el goig de
poder ocupar els
llocs de servei,
on el silenci ens
permeti estar
atents
i obrir el cor
i les oïdes a qui té
alguna cosa a dir
i per a escoltar
la teva paraula,
que és font de
vida.

Parenostre......

Agenda setmanal

del 3 al 10 de desembre

Pregària de Taizé

Aquest dilluns 4 de desembre, ens trobarem a la pregària de Taizé a la capella de SANT SEBASTIÀ (al costat de la Plaça de la Vila), a 2/4 de 9 de la nit.

En aquesta capella s’hi farà la pregària per advent, quaresma i pasqua. Es organitzada conjuntament per les parròquies St Joan Baptista, Sta Maria de la Geltrú, St Antoni Abat i la comunitat Ortodoxa romanesa.

MISSES 

Dijous 7, a les 7  del vespre 
(vigília entre setmana)

Divendres 8, a les 12 del migdia 
SOLEMNITAT IMMACULADA

L’altra vinguda del Senyor

DIUMENGE 1er D’ADVENT 

3 desembre 2017

Advent -que és una paraula que significa "VINGUDA" - ens recorda que Jesús va venir en la humilitat de Betlem i que un dia tornarà gloriós als finals dels temps. 

 

Calendari d'Advent

Entre aquests dos moments, transcorre la nostra vida, on Ell hi és sempre present, sobretot amb la seva estimació. Mai no ens deixa sols.

Però hi ha una altra vinguda del Senyor, que massa sovint oblidem: la que Ell realitza a través de cadascun de nosaltres: servint-se de mi.

Per això, l'Advent, ha de ser també el moment de renovar, com a creients, el compromís de fer present Jesús enmig del món. És una tasca irrenunciable que tenim especialment encomanada.

Qualsevol gest de solidaritat, d'amistat sincera, és signe de la bondat de Déu, de la presència de Jesús aquí a la terra. Cadascun de nosaltres ha de ser "ADVENT": presència de Crist enmig del món.

I no ens hem d'espantar per la magnitud de la tasca afer. En això hem de ser persones esperançades i possibilistes: fem el que puguem i la resta ja la farà el Senyor. I visquem en pau.