DIUMENGE 2on D’ADVENT
10 desembre 2017
Encara que és cert que l’Advent no té un aspecte tant penitencial com la Quaresma, podem considerar que com a temps de preparació per celebrar i experimentar l’arribada del Senyor, també aquest temps litúrgic exigeix un esperit de conversió. És necessari guiar-nos vers el qui ve, orientar-nos cap a Ell des del fons del nostre ésser, perquè, altrament, no és possible la trobada. Hem d’esperar i avançar la seva arribada (com ens diu avui Pere), facilitar-la, amb la nostra actitud.
L’oració del Parenostre pot ens ajudar a orientar-nos cap a Déu, trobar-nos cara a cara, veure en el seu rostre de Pare el reflex del nostre ser fills d’adopció. Quan li demanem que el seu nom sigui santificat, que perdoni les nostres culpes, que no ens deixi a mercè de la temptació... recuperem la nostra veritable identitat, perquè ens convertim, ens girem cap a Déu. I això fa possible que estiguem a punt per a la trobada amb el qui ve. No estarà de més que rubriquem aquest retorn al Pare participant en la celebració del sagrament de la Penitència.
Què és el que haig de canviar de la meva vida, per facilitar el camí al Senyor? Cadascú s'ho sap. Revisem-nos sincerament per tal de descobrir què em va apropant al Senyor, per potenciar-ho. I què me'n va apartant per rebutjar-ho.
Perquè és precisament aquest obstacle el que em produeix tristesa, el que destorba que l'esperança arribi més plenament a la meva vida i el que em treu el coratge de donar-me més joiosament als altres.
Lluny del Senyor no hi ha pau, ni alegria vertadera, ni desig de fer-me disponible als altres. Lluny del Senyor tot és fosc i fred. Ens n’hem de convèncer d'això.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada