La manca de compromís és una de les característiques de la nostra societat, en la qual gairebé tot és tan sols per a una estona. Les noves generacions es relacionen pensant que el compromís amb la família, amb els amics, a l’escola, a la feina no és important. Avui en dia parlar de compromís sembla
que estigui passat de moda o que sigui conservador. Parlar de compromís és anar contracorrent.
A Càritas no parlem d’un compromís qualsevol, parlem del compromís cristià que configura la persona en tota la seva integritat, és social i caritatiu, arrelat en l’Evangeli, en el ser en els altres i per als altres. Es tracta d’ un compromís que neix en la fe en un Déu Trinitat: Déu Pare que ens estima a tots incondicionalment i que ens confereix a tots la mateixa dignitat; Déu Fill que dóna la vida per alliberar-nos de les esclavituds quotidianes i ens salva de les ombres; i Déu Esperit que anima i encoratja l’amor que habita en cada ésser humà i l’indueix a caminar en comunitat per ser sal i llum en el món.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada