(Marc 13, 33)
- Sempre és el moment, per això cal vigilar, estar despert. L’avinguda de Déu en les nostres vides demana una actitud de vigilància constant, i amb els llums encesos.
- El Senyor ve a casa meva. On em trobo? Estic dormint? O potser entretingut i capficat per coses supèrflues?
- El faig esperar, perquè sóc mandrós? O perquè m’he tornat sord a la seva crida?
- Sóc una porta tancada que em malfio de tothom? O bé, sóc una porta oberta, sempre apunt per acollir?
- La vida que visc, traspua esperança? El meu cor és un cor obert a l’esperança?
- Enyoro o espero? Em refugio en el passat o lluito pel futur?
- ¿Prego confiadament per no caure en el desànim davant d’un món tan desgavellat?
- ¿La meva vida es pot dir que és un estimar constant?
- ¿Procuro viure de manera senzilla, perquè altres puguin senzillament viure?
- ¿Aprenc cada dia a perdonar els altres, sabent que el perdó m’humanitza i m’allibera profundament?
- De quina manera espero el Nadal? Com m’hi preparo?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada