Déu ve en Jesucrist

DIUMENGE 1er D’ADVENT

2 de desembre 2018

Comença un nou any litúrgic en el qual l’Església celebra el misteri de l’amor salvador de Déu en Jesucrist.  El centre és la Pasqua, la meravella de l’obra salvadora de Déu en la mort i la resurrecció del seu Fill i Senyor nostre. El cicle de Nadal, que avui comença, celebra el naixement del Fill i anuncia ja l’obra salvadora de la Pasqua.

El temps d’Advent que comencem ens torna a posar al davant el nucli de la fe i l’experiència cristiana: Déu ve a salvar-nos. Aquesta expressió ens convida a ampliar la mirada, fer-nos càrrec del conjunt de la nostra vida personal i la del conjunt de l’experiència humana amb tot el que suposa d’il·lusions i de decepcions, de realitzacions positives i d’inhumanitats. Davant del nostre món, l’Advent torna a anunciar la fe cristiana: Déu estima aquest món i ve a salvar-lo.

I encara, l’Advent subratlla una altra cosa. La vinguda de Déu no és una intervenció espectacular que espanta i admira, ni una acció sobirana que resol amb mà poderosa els sofriments i els conflictes humans, cosa que encara ara la humanitat demana a Déu. Déu ve en Jesús de Natzaret. La seva obra és portar el Fill Jesús, per l’Esperit, a un amor senzill, generós, pobre, perdedor, donat a tots fins la mort i la resurrecció.

És així con Déu acull i realitza les esperances i els desigs de la humanitat. «Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà... Faré néixer un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat». Aquest plançó és, en la revelació cristiana, Jesús de Natzaret. Déu realitza en Jesús les esperances de la humanitat de manera inesperada, fins i tot escandalosa. 

L’altra vinguda del Senyor

DIUMENGE 1er D’ADVENT 

3 desembre 2017

Advent -que és una paraula que significa "VINGUDA" - ens recorda que Jesús va venir en la humilitat de Betlem i que un dia tornarà gloriós als finals dels temps. 

 

Calendari d'Advent

Entre aquests dos moments, transcorre la nostra vida, on Ell hi és sempre present, sobretot amb la seva estimació. Mai no ens deixa sols.

Però hi ha una altra vinguda del Senyor, que massa sovint oblidem: la que Ell realitza a través de cadascun de nosaltres: servint-se de mi.

Per això, l'Advent, ha de ser també el moment de renovar, com a creients, el compromís de fer present Jesús enmig del món. És una tasca irrenunciable que tenim especialment encomanada.

Qualsevol gest de solidaritat, d'amistat sincera, és signe de la bondat de Déu, de la presència de Jesús aquí a la terra. Cadascun de nosaltres ha de ser "ADVENT": presència de Crist enmig del món.

I no ens hem d'espantar per la magnitud de la tasca afer. En això hem de ser persones esperançades i possibilistes: fem el que puguem i la resta ja la farà el Senyor. I visquem en pau.

Vetlleu i estigueu a punt!

27 novembre 2016

diumenge I d'Advent

Primer diumenge d'Advent, comencem l'any litúrgic: comencem un nou any cristià. Com serà aquest any per a nosaltres? 

No ho sabem. En la vida sempre anem de sorpresa en sorpresa. Moltes de les coses que hem viscut, ni les havíem somiat abans que ens passessin. No sabem exactament què ens aportarà aquest any que comencem. 

Però una cosa sí que sabem amb tota certesa: que passi el que passi, podem comptar sempre amb l'ajut i l'estimació del Senyor. Això sí que és absolutament cert. La llàstima és que massa sovint oblidem aquesta realitat tan esperançadora. 

Per això Jesús, ens diu: "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor". 

"Vetllar" significa "estar atent". Hem d'estar atents per poder acollir aquest Senyor que ve a salvar-nos. Perquè Ell se'ns fa present no sols al terme de la nostra vida, sinó ja ara, cada dia, a cada instant. 

El Senyor se'ns acosta per omplir-nos dels seus dons: la pau interior, la joia íntima, l'esperança a prova de decepcions, la capacitat d'estimar generosament, la fortalesa per superar situacions difícils... 

L'Advent ha de ser un temps de renovació de la nostra esperança, de tornar a començar. "Benaurats aquells que no perden mai la il·lusió de tornar sempre a començar". St. Pau ens ha dit: "Prou de dormir: ja és hora d'aixecar-nos". 

Deixem-nos de pessimismes i de pors que no porten a res. Comencem el nou any litúrgic amb il·lusió, amb ganes de viure. La resta ja la farà el Senyor en el moment oportú.

Molt aviat sereu alliberats

Avui, primer diumenge d'Advent, comencem un nou any litúrgic. Començar una cosa, començar una nova etapa de la nostra vida, ha de significar sempre esperança, canvi, novetat.

Si no sentíssim aquest impuls, seria senyal que, espiritualment, som vells. I això seria greu, perquè un cristià no pot tenir mai un esperit de vell: hem de tenir l'esperit jove, perquè som imatges d'un Déu que no envelleix mai. No envelleix mai perquè és l'Amor. I qui estima, sempre és jove.

Aquest Advent ha de significar per a nosaltres un pas endavant en la nostra esperança i en la nostra capacitat d'estimar. No hem de quedar-nos estancats: hem de voler créixer i millorar.

Quan pot semblar que tot ens va malament, quan tot trontolla, quan se'ns enfonsen coses en les quals havíem confiat, quan ens pot semblar que no ens en sortirem, llavors més que mai hem de confiar en el Senyor que ens diu: «Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».

Jesús és aquell que ve a destruir tot allò de vell, de caduc, tot allò de tristesa, de pecat que hi ha en cada un de nosaltres i ens permet de recomençar de nou cada Advent, cada dia.

Lectures del proper diumenge

Diumenge II d’Advent

• Baruc 5,1-9: Déu farà que es vegi pertot arreu la teva resplendor.
• Filips 1,4-11: Que arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist.
• Lluc 3,1-6: I tothom veurà la salvació de Déu

Qué és ser cristià?

Pregar és posar-se sincerament l'home davant d'ell mateix.

La pregària és un moment de sinceritat. "Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans... que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu" (Mt. 6, 7-8). "

vosaltres fariseus sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors" (Lc. 16, 14). Posar-se davant de Déu és trobar-se amb un mateix i amb tot el que ens envolta. Déu és com el nostre mirall; Ell sap què som, què valem, el que hi ha de bo i de dolent en nosaltres. Posar-nos davant d'Ell suposa el procés dolorós de descobrir la nostra realitat, sense enganys, sense façanes..

Mn Gaspar Mora

Agenda

FORMACIÓ PERMANENT D'ADULTS

Ens trobarem aquest diumenge 29 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’ORFEÒ.

El llicenciat en medicina i membre de la nostra comunitat parroquial, Jordi Martí en dissertarà sobre “CERTESES I INCERTESES DAVANT LA SALUT, LA MALALTIA I LA MORT”.