PREGÀRIA
No t'ofenguis, Senyor Déu, però a vegades em recordes aquell amic una mica ximple que tenia de jove i que de tant en tant es despenjava amb una proposta inesperada que a voltes m'obria a noves dimensions i altres m'ajudava a descobrir els meus límits. El meu amic no era tan agosarat com l'àngel amic de Maria: la seva proposta li va canviar la vida i li va fer superar tot límit humà.
Avui et prego per mi i per tothom, però sobretot pels joves.
La societat de consum els incita a omplir-se les vides de falsedats i ximpleries que només serveixen per tenir-los distrets i convertir-los en carn de canó.
Tant de bo que sentin la teva veu amiga que els obre la vida a noves dimensions i els convida a la ximpleria inigualable de fer-se disponibles a la teva voluntat i al servei dels altres.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada