Sóc sord?

DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY

9 de setembre 2018

És trist ser sord. Una persona que no hi sent, viu tant o més aïllada que un cec. Té molt poca comunicació  amb les persones que l’envolten. Està molt desconnectada d’aquells que l’envolten.  No sap de què parlen. 

A l'Escriptura, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu. Per  això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l’oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seríem cristians.

Ens podríem preguntar, però, si ens mantenim oberts a les crides que Déu ens va fent o si, amb el temps, ens hem anat tancant. Si fos això darrer, m’aniria empobrint espiritualment. Em quedaria raquític. Seria llàstima perquè significaria que estic anant endarrere en la meva vida. M’estic obrint o m’estic tancant?

Els miracles, a l’evangeli, sempre tenen un sentit simbòlic que va més enllà de la simple materialitat del fet que es narra. Són “signes”, que  demostren que Jesús és el Salvador anunciat pels Profetes.

En la curació d’un sord-mut, se’ns volia indicar que Jesús és Aquell que ve a destapar la nostra oïda interna i fer-nos així capaços d’obrir-nos a la veritat de Déu.

En tenim necessitat d’això. Perquè tots correm el perill de tancar-nos en nosaltres mateixos i d’orientar la nostra vida d’acord amb la nostra pròpia llum, que és molt feble, i d’acord amb els nostres propis criteris que són molt curts, molt egoistes.

Cal, sobretot durant l’eucaristia, que ens esforcem per posar-nos en contacte amb Jesús, perquè obri la nostra oïda interior i faci que la seva veritat ens penetri a fons i transformi els nostres cors.

Es fa molt necessari escoltar bé la Paraula de Déu per poder millorar la nostra manera de parlar. La docilitat a la Paraula no només millora la nostra percepció auditiva sinó també la nostra comunicació oral. Com el nadó que necessita les paraules del seus pares per abandonar progressivament el balbuceig, els cristians necessitem escoltar assíduament la Paraula de Déu per fer de la nostra parla un veritable instrument de comunicació de l’Evangeli. Amb les nostres paraules, sovint pobres, limitades i senzilles, però ben amarades de l’Escriptura, potser altres oïdes s’obriran per escoltar la veu suau del Pare que s’adreça al cor humà.

...t’hauràs guanyat el germà

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY

10 setembre 2017

Es trist tenir a prop una persona que té l’hàbit de criticar, perquè sempre és causa de tensions,  desunió i suspicàcies. Una persona així, encara que no pretengui directament fer mal, de fet sempre en fa. Sempre.

Déu ens ha fet el gran do de la paraula. Em serveix per aixecar o per enfonsar els altres? Per crear unió o desunió? No oblidem allò que es diu: que la llengua és “l’arma més perillosa” que tenim.

N’hi ha d’altres que no critiquen, però se’n van a l’extrem contrari: se’n desentenem. Diuen: “Jo no em fico mai amb ningú”. I ho diuen com si fos un mèrit.

Potser sí que alguna vegada  significarà una autèntica actitud de respecte a l’altre. Potser sí. Però, sovint, darrere d’aquestes paraules s’hi amaga l’actitud d’aquell que té per norma viure  exclusivament per a ell mateix i els altres “que s’espavilin”, “és problema seu”, “ja s’ho trobaran”.

Però això no és considerar l’altre com un germà a qui cal ajudar i estimar. Això, diguem-ho clar, és egoisme.

L’amor no es mostra únicament dient paraules de lloança. Sinó també, quan cal, amb una paraula de correcció. Però feta des de l’estimació.

Quan som nosaltres els qui rebem la correcció, hem de saber acceptar-ho sense perdre la pau. De moment, potser ens sabrà greu, però ben segur que  ens ajudarà a progressar.

Ens coneixeríem molt millor nosaltres mateixos si sabéssim escoltar amb pau tot el que els altres veuen en nosaltres. Reconèixer els propis defectes és el primer pas per a millorar.

... si no renuncia a tot el que té

diumenge XXIII durant l'any

4 setembre 2016

És possible que, en algun moment de la nostra vida, hàgim de definir-nos davant de qüestions  difícils: un negoci brut, un amor egoista, una causa injusta, una petició d'ajut...

L'evangeli deixa ben clar que a l'hora de prendre la decisió, allò que ha de passar per damunt de tot, ha de ser Jesús. No hi ha d'haver res que estigui per damunt d'aquesta fidelitat. Res. 

Amb tot, no confonguem les coses. És evident que ser cristià suposa renúncies. Evident. 

Però això no significa quedar-nos buits. Al contrari: és renunciar a certes coses, però per quedar-nos més plens: més plens de l'amor del Senyor que és l'única font de la joia, de la pau, de l'esperança autèntiques. 

No tinguem por de renunciar per Jesús: no hi sortirem perdent. Ell mai no es deixa vèncer en generositat. Renunciar per Jesús, no és empobrir-se, sinó enriquir-se: és una bona inversió. 

Això ens fa comprendre també l'afirmació de Jesús, que diu que l'hem d'estimar més a Ell que els pares, esposa, fills o germans. 

No tinguem por: aquesta preferència per Jesús no suposa deixar oblidats o abandonats aquells que més estimem. 

Perquè l'amor de Déu no exclou, sinó que integra. L'amor sincer a Déu, dóna més tendresa i més profunditat a l'amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, espòs o esposa, fills o germans. 

Perquè l'acostament al Senyor va destruint el nostre egoisme que és l'obstacle que ens impedeix d'estimar de veritat. 

Posem l'amor de Jesús en el centre del nostre cor i deixem-nos guiar per ell. Mai no ens n’haurem de penedir.

Fa que hi sentin els sords...

A l'Escriptura, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu. Per això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l’oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seríem cristians.
Ens podríem preguntar, però, si ens mantenim oberts a les crides que Déu ens va fent o si, amb el temps, ens hem anat tancant. Si fos això  darrer, m’aniria empobrint espiritualment. Em quedaria raquític. Seria llàstima perquè significaria que estic anant endarrere en la meva vida.

I també veiem que cada persona és un misteri que amaga en el seu cor unes riqueses immenses que Déu mateix hi ha posat. Quantes riqueses queden enterrades i es perden per una deficient comunicació entre les persones!

Lectures del proper diumenge

Diumenge XXIV de durant l’any

• Isaïes 50,5-9: He parat l’esquena als qui m’assotaven.
• Jaume 2,14-18: Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta.
• Marc 8,27-35: Vós sou el Messies...

OBRES ALS BAIXOS DE LA RECTORIA

Aquesta setmana s’han iniciat les obres per rehabilitar els baixos de la rectoria. 

La previsió és que s’allarguin durant dos mesos. Properament indicarem com fer aportacions per completar-ne el cost.

Agenda

____________
imatge de portada extreta de pixbay