Al cel hi haurà alegria per un sol pecador convertit

11 setembre 2016

diumenge XXIV durant l'any

Sens dubte que tots som pecadors. Però, com deia un sant baró: "Sóc una calamitat; però una  calamitat molt estimada de Déu". Tots nosaltres som ovelles perdudes, monedes que Déu cerca escombrant fins el darrer racó de la casa. 

I ho fa perquè ens estima, perquè ens vol al seu costat. Perquè sap que és l'únic lloc on nosaltres hi trobarem la pau, l'esperança i l'estimació que tant necessitem. 

Per això, quan ens convertim, no sols hi ha alegria al cel: també n'hi ha, i molt gran, al nostre cor. Només podem ser feliços prop del Senyor. Una alegria que regenera i transforma la nostra vida. Ho hem vist en sant Pau, que, de gran pecador es va transformar en el més gran apòstol de Jesucrist. I avuí potser ho podem veure en la ja Santa Teresa de Calcuta. Ella que és considerava una pecadora hauria trobat la regeneració de la seva vida en acompanyar els més perduts.

Sempre sorprèn, quan llegim en l’evangeli, l'expressió, que en el cel hi haurà gran alegria per "un sol" pecador convertit. Nosaltres podríem pensar que l'èxit es donaria, si es convertissin "molts" Jesús, en canvi, només parla de la conversió "d'un sol" pecador. 

Això ens fa veure que cada un de nosaltres val immensament als seus ulls: som, sóc el seu "tresor".